Dos models cara a cara, en la intimitat d’una sempre nostàlgica Lisboa, desposseïda de la passió d’una tribuna ara silenciosa i que, encara immersa en una pandèmia que és global, dirimeix aquest vespre la Champions League més estranya de la història, jugada en dues fases i resolta a partit únic en un desenllaç marcat per l’estat físic dels equips, força dispar, i pel moment de dos conjunts que han aprofitat un bon lapse d’inspiració per citar-se amb la glòria continental. El Bayern, com de costum, ho farà de manera rutinària, amb la seva mirada gèlida després de desfer-se de l’Olympique de Lió en la semifinal i amb prou feines haver-ho celebrat. “Estem contents, però l’alegria s’ha de viure de portes endins. Sabem que les finals no es juguen, sinó que es guanyen”, va advertir Thiago Alcántara en un dard enverinat cap al seu rival d’aquest vespre, un París Saint-Germain que va celebrar el triomf contra el RB Leipzig com si l’orelluda ja entrés pels Camps Elisis, amb Neymar Júnior com a mestre de cerimònies i una coreografia conjunta de tornada a l’hotel on fa setmanes que estan atrinxerats rumb cap a l’objectiu més anhelat pels mandataris qatarians, que des que van arribar, el 2011, han invertit gairebé 1.300 milions d’euros en futbolistes que els han garantit un domini incontestable en el futbol francès, però que encara no els havien permès trencar amb el sostre europeu que fins ara els havia mantingut apartats d’una final.

Inestable en la gestió dels egos, amb un Neymar que viu la seva particular realitat d’alts i baixos, de moments en què el desig de tornar al Barça és latent i d’altres en què el seu lideratge futbolístic és digne d’un Pilota d’Or, el PSG ha desembocat a Lisboa amb un esperit col·lectiu notable, inspirat en la idea futbolística de Thomas Tuchel, que ha trobat en el 4-3-3 i la presència de Marquinhos com a mig centre un bloc més sòlid i resistent que aquest vespre calibrarà tot el que ha esbossat contra la tirania d’un Bayern de Munic que ha guanyat amb solvència tots els partits des que es va reprendre el futbol: es va quedar amb la Bundesliga i la copa d’Alemanya i, sobretot, va atropellar el Barça en els quarts de final i va confirmar així que la seva candidatura és la més ferma que hi ha, amb vells coneguts com Müller i Lewandowski aplicant la recepta de sempre i nouvinguts com Serge Gnabry i Alphonso Davies reciclant la proposta del gegant muniquès.

“Coneixem els perills que té el París Saint-Germain, però no canviarem la manera de jugar perquè és el que ens ha portat fins aquí”, va explicar Hansi Flick quan li van preguntar pels perills parisencs al contraatac després d’haver patit força per neutralitzar les transicions ofensives de l’Olympique de Lió. “Sabem que Neymar i Mbappé són jugadors molt ràpids, però no som un equip preparat per replegar-se”, va reivindicar en el mateix sentit Joshua Kimmich, un dels referents d’un Bayern que ha guanyat tots els partits que ha jugat en la vigent Champions League.

“Sabem que ens enfrontem amb un rival que troba solucions per a gairebé tot el que li proposes; serà difícil, però per a nosaltres és una oportunitat única ser aquí”, va reivindicar el tècnic del PSG, un Thomas Tuchel que coneix de primera mà la jerarquia futbolística dels seus compatriotes.

8 Partits guanyats 10

1 Partits empatats 0

1 Partits perduts 0

25 Gols a favor 42

5 Gols en contra 8