“Estic irritat amb el Bayern”. Encara que sembli mentida tres dies després d’aixecar com a capità del club muniquès la sisena Champions League de la seva història, la frase surt de la boca de Manuel Neuer (Gelsenkirchen, Alemanya, 1986). I la va proclamar a finals del passat mes d’abril, quan el planeta vivia tancat a casa, immers en una pandèmia, i el Bayern tot just havia començat a donar símptomes de que realment l’arribada de Hans-Dieter Flick podia modificar el destí d’una temporada que semblava abocada a caure en l’oblit, d’una transició traumàtica que començava a qüestionar figures com les del mateix Neuer o la de Thomas Müller, que amb prou feines havia tingut galons durant l’estada de Nico Kovac a la banqueta de l’Allianz Arena. En el cas del porter, a més, el Bayern ja havia anunciat el fitxatge d’Alexander Nübel en clara predisposició de fer un relleu a la porteria i, segons el mateix Neuer, algú de la institució s’havia dedicat a filtrar les seves exigències a l’hora de renovar un contracte que acabava el 2021. “És que a sobre, moltes de les coses que estan sortint no són veritat”, va reclamar el porter sobre una informació que apuntava a que estaria sol·licitant un nou vincle per cinc temporades. “No tinc ni idea de si estaré en disposició de competir quan tingui 39 anys, sóc conscient de que no puc demanar determinades coses”, va contextualitzar Neuer, que escassos quatre mesos després de l’enrenou i d’apuntar cap a una transició que l’havia d’apartar de la porteria de l’Allianz Arena, no només ha ampliat el seu contracte -fins al 2023-, sinó que s’ha convertit en el primer porter en la història en conquerir dos triplets.

Rere el seu 1,92 i unes virtuts futbolístiques que ha anat polint al llarg dels anys, si una cosa ha evidenciat Neuer és que la seva arma més poderosa és la que no es veu: la seva mentalitat. I és que tot i no ser bavarès ni haver mamat l’identitat del Bayern des que era nen, cosa que sí han fet d’altres il·lustres com Müller, Lahm o Schweinsteiger, el porter nascut a Gelsenkirchen sempre ha fet gala d’una confiança en si mateix que l’ha dut a superar els moments de debilitat de manera incontestable, com en un final de temporada en què ha estat providencial en els èxits del Bayern, especialment en una final en què va frustrar Kylian Mbappé i Neymar en accions molt seves, fent-se enorme en l’un contra un, obrint les cames i els braços perquè la porteria del Bayern fos infranquejable. Una capacitat per conviure amb la pressió que Neuer ha exhibit des del primer dia, el 2011, quan el Bayern va acceptar pagar un traspàs que va néixer amb conflicte, ja que a la banqueta del club muniquès hi residia algú poc predisposat a mossegar-se la llengua com Louis van Gaal. I a l’holandès, sempre partidari d’apostar per gent de la casa, li venia de gust apostar per Thomas Kraft, porter que havia entrat amb 16 anys a l’acadèmia del Bayern. La discrepància va generar una disputa que va separar l’entorn del club en els partidaris de Kraft i els de Neuer, a qui Gelsenkirchen mai va perdonar que abandonés el club de la seva ciutat, el Schalke, per puja al transatlàntic muniquès. Però malgrat que la seva arribada va estar marcada per la polèmica i de que els seus primers passos van ser examinats amb lupa, Munic va entendre ràpidament que estava davant una personalitat especial, amb joc de peus i immens en l’un contra un, impermeable a les seves errades i que tan sols dos anys després de la seva arribada ja estava aixecant l’orelluda, la qual complementaria un estiu més tard amb la selecció alemanya guanyant el mundial al Brasil.

Però després d’anys difícils, d’un 2018 marcat per una lesió a la planta del peu i d’un mundial de Rússia en què Neuer va jugar més per jerarquia que per mèrits, evidenciant que no estava preparat, ja ni tan sols al Bayern imaginaven que tornaria als seus dies de plenitud. A la selecció, el relleu amb Marc-André Ter Stegen ja era un debat candent en els darrers mesos i l’arribada de Nübel a Munic feia presagiar un final de trajecte que només Flick ha sabut contradir amb tota la vehemència possible. “Neuer és el meu porter, el número u”, va proclamar el nou entrenador del Bayern en plena pandèmia, encenent novament la llum de la porteria d’un Manuel Neuer que ha correspost a la seva confiança recordant-li al món la seva figura de porter transgressor, brillant en uns quarts de final davant un Ter Stegen que va naufragar a Da Luz, frustrant les arribades d’un incòmode Olympique de Lió i sent providencial en una final que li permet recuperar un present de màxima garantia.