L’Olympique de Lió és el dominador del futbol continental. No hi ha cap mena de discussió i el seu regnat sembla infinit. Les de Jean-Luc Vasseur segueixen complint amb la tradició d’aixecar el màxim trofeu continental com una tradició més del calendari. Les franceses van sumar la seva cinquena lliga de campions consecutiva i la setena del seu palmarès. Un ritme prodigiós que sembla no tenir aturador vista la voracitat de les lioneses. És igual el format de la competició o que tinguin de baixa les seves dues davanteres de referència: Parris i Hegerberg. Elles són les campiones, i la profunditat de banqueta que té Jean-Luc Vasseur no té fi. El Wolfsburg arribava a la final sense fer soroll després d’eliminar el Barça i apel·lant a un nou miracle per trencar la tirania francesa.

L’efecte sorpresa no es va veure enlloc. Es va jugar al que volia i com volia l’Olympique de Lió. Le Sommer, la substituta de la sancionada Parris, inaugurava el marcador gràcies a una magnífica jugada per banda dreta de Delphine Cascarino. La francesa va ser un corcó per la defensa del Wolfsburg. Cascarino, la millor de la final, va tenir una autopista sense peatge durant tot el partit. El segon gol també es va iniciar en les seves botes i va culminar Saki Kumagai amb un magnífic xut des de la frontal. La japonesa feia un golàs just abans del descans i sepultava les possibilitats de sorpresa de les alemanyes, que només van treure el cap retallant distàncies amb un gol d’Alexandra Popp aprofitant un mal rebuig de Sarah Bouhaddi. Tot i retallar distàncies, el Lió no va donar marge per a més errors i va sentenciar el partit a tres minuts del final amb un gol de Sara Bjoerk Gunnarsdottir, que no va celebrar el gol pel seu passat al Wolfsburg. Nova Champions per a l’Olympique de Lió, un equip infinit i impertorbable a Europa.