“A vegades, per molt que les busquem, en el futbol les coses no tenen cap explicació.” Així de fàcil i alhora així de difícil de digerir, però amb la mateixa lleugeresa amb què Zinedine Zidane justificava la derrota del seu equip contra un Xakhtar Donetsk en quadre, ha tornat a sortir el sol. I per al marsellès, sempre surt. És com si sabés allò que com més fosca és la nit, més a prop està l’albada. I per això ni s’immuta en dies de crisi. La seva personalitat, la seva capacitat per mostrar-se impermeable al que es diu o es deixa de dir, segurament és la virtut més potent d’un entrenador que basa en la serenitat la seva millor estratègia per sortir dels moments complicats.

Gestionar la pressió, l’ansietat dels mals moments i l’eufòria dels bons, és un dels grans valors de l’entrenador del Real Madrid. I potser per això, en l’escenari més exigent de tots, el de més tensió atmosfèrica, en el clàssic, Zidane es mou com un peix en l’aigua. I amb el de dissabte al Camp Nou, en un dels moments més febles de la seva estada a la banqueta blanca, el tècnic marsellès suma 10 enfrontaments contra el Barça des que és entrenador, havent-ne guanyat la meitat, 5, i tan sols havent clavat el genoll dos cops. Unes estadístiques favorables però que s’accentuen encara més quan els clàssics han estat en feu blaugrana, ja que en les tres ocasions en què ha perdut contra el Barça, Zidane ho ha fet al Bernabéu. Al Camp Nou encara no sap què és perdre i amb l’última victòria dona un gir a un guió que fins i tot li havia posat caducitat en cas d’haver caigut a Barcelona i d’un segon contratemps inesperat contra el Mönchengladbach en la Champions.

Ara, però, Zidane comença de zero i, després de dos partits en què les seves alineacions han estat en l’ull de l’huracà, en el clàssic va demostrar que els dies de gala encara té definit el seu pla de ruta, amb un equip musculat al mig del camp, amb Fede Valverde insuflant energia a l’equilibri de Casemiro, en què si cal es prescindeix de l’experiència de Luka Modric –va quedar fora de l’onze del clàssic per segon cop consecutiu– i en què sent un equip més compacte fins és capaç de sostenir absències importants com les de Carvajal, en una demarcació en què fins i tot Lucas Vázquez va mostrar un to competitiu en una tarda que torna a posar Zidan en el seu punt zen.