La història de Diego Armando Maradona i la selecció argentina comença amb la decepció de no veure’s en la llista de César Luis Menotti per al mundial que es jugava al seu país, l’any 1978. No havia complert encara 18 anys i el tècnic, amb qui després coincidiria al Barça, va prescindir d’ell per la seva joventut. Menotti sí que el va tenir en compte en el mundial juvenil que es disputaria l’any següent al Japó i Maradona, que va ser triat el millor jugador del torneig, va fer campió el combinat argentí.

El primer mundial que va jugar amb la selecció absoluta va ser el que es va jugar a Espanya l’any 1982, quan acabava de fitxar pel Barça. Després d’una primera fase en què va caure davant Bèlgica, en el partit inaugural, l’Argentina va superar Hongria i El Salvador, i en la segona fase va quedar enquadrada en el grup de la mort, amb Itàlia i el Brasil. El triangular es va resoldre amb dues derrotes: 2-1 contra Itàlia, després d’un partit en què va patir un marcatge brutal per part de Gentile, i 3-1 davant el Brasil, un partit en què va ser expulsat per donar una puntada de peu a Batista. L’Argentina, doncs, va caure eliminada abans dels encreuaments.

Mèxic 86 va ser el mundial de la consagració del mite Maradona. I el partit de quarts de final en què va liderar l’equip argentí contra Anglaterra, és, sens dubte, el seu partit. El duel tenia, a més, connotacions extra futbolístiques, ja que quatre anys abans s’havia produït la guerra de les Malvines. El cas és que aquell 22 de juny de 1986, a l’Estadi Azteca de la ciutat de Mèxic, es van veure dos dels gols més recordats en la història dels mundials. En el minut 51, aprofitant que l’anglès Steve Hodge va rebutjar erròniament cap a la seva porteria, Maradona va disputar la pilota amb el porter Peter Shilton i va aconseguir enviar-la a la xarxa després de tocar-la amb el puny esquerre. L’àrbitre no ho va veure i aquell va ser anomenat el gol de la “mà de Déu”. Més memorable, però, va ser el seu segon gol, ja que Maradona va partir des del seu propi camp per desfer-se de sis jugadors anglesos (Glenn Hoddle, Peter Reid, Kenny Sansom, Terry Butcher, Terry Fenwick i a l’arquer Shilton) abans de rematar i enviar la pilota a la xarxa. L’Argentina va guanyar per 2-1 i es va ficar a la semifinal, on va derrotar Bèlgica (2-0), amb dues dianes més de Maradona.

La final, jugada novament en l’Azteca, va ser contra l’Alemanya Federal, el 29 de juny. El partit va començar bé per als argentins: José Luis Brown i Valdano van posar el marcador 2-0. No obstant això, dos gols de cap, un Rummenigge i un altre de Völler, a deu minuts de la fi, van igualar el duel. Maradona, però, tres minuts després del 2-2, envoltat per tres alemanys, va regalar una assistència impossible a Burruchaga, que va signar el definitiu 3-2. L’Argentina havia guanyat el mundial.

Quantre anys després, en el mundial d’Itàlia, la selecció albiceleste de Maradona també va arribar a la final. Ho va fer, a més, després de superar per penals en la semifinal, disputada a Nàpols, a la selecció amfitriona. En el partit pel títol, però, aquesta vegada Alemanya va imposar la seva força. Tot i no lluir com en el mundial anterior, Maradona va ser premiat amb la Pilota de Bronze.

L’últim mundial de Diego Armando Maradona va ser el de 1994, als Estats Units, en plena decadència personal. En el debut, davant de Grècia (4-0), va marcar el seu últim gol en una copa del món, culminant una bonica jugada col·lectiva. El segon partit, davant Nigèria, també va finalitzar amb un triomf per als argentins (2-1). Maradona va passar el control antidopatge i va donar positiu de diferents substàncies prohibides. Ja no jugaria contra Bulgària. De fet, ja no jugaria més amb la selecció argentina. Enrera deixava 91 partits, 34 gols i una llegenda.