La porteria el trobava a faltar

Gua­nyar el ter­cer par­tit con­se­cu­tiu és una excel·lent notícia per al Girona, que no ho va acon­se­guir en tot el curs pas­sat, però segu­ra­ment no té ni punt de com­pa­ració amb la satis­facció que pro­voca pen­sar que Crist­hian Stu­ani torna a ser la punta de llança de l’equip. I és que ha estat tor­nar l’uru­guaià i tor­nar l’ale­gria. L’espera s’ha fet dura, però després d’ahir tot adqui­reix més sen­tit, i és que tor­nar a veure com l’uru­guaià està en con­di­ci­ons òpti­mes per ser deter­mi­nant és la millor notícia que pot rebre una afició del Girona que comença a veure amb opti­misme i il·lusió el futur més pro­per. I és que des del retorn de Stu­ani, després de les dues apa­ri­ci­ons de l’inici de curs, l’equip va a l’alça. Tres victòries, amb cinc gols a favor –tots en els minuts que l’uru­guaià ha estat sobre la gespa– i cap en con­tra. I ahir, per fi, amb dos gols seus.

Ahir feia 116 dies de l’últim gol de Stu­ani, que va arri­bar en la tor­nada de la semi­fi­nal del play-off d’ascens al camp de l’Alme­ria. Massa dies per a un dels davan­ters en l’àmbit mun­dial amb una relació més estreta amb el gol els últims anys, però per fi va arri­bar el moment del retro­ba­ment. No podia ser d’una altra manera. Quan l’equip més el neces­si­tava, i és que a l’inici de la segona part els giro­nins van patir l’embran­zida del Logroñés i es veia més a prop el 0-1 que l’1-0. I si el quan va ser impor­tant, el com també, i és que l’1-0 va ser marca de la casa. Enmig d’una jugada embo­li­cada, va ser l’únic que va veure la llum per engal­tar una magnífica volea a la fron­tal de l’àrea petita que va anar a parar al fons de la xarxa per donar pas a un moment d’ale­gria abso­luta. No només per a Stu­ani. Per a tot l’equip, i és que les cares en la cele­bració ho deien abso­lu­ta­ment tot.

El retro­ba­ment entre Stu­ani i el gol encara podia ser més espe­cial, així que hi va voler posar el colofó amb un segon gol, cul­mi­nant una jugada de tiralínies entre Samu Saiz, Mama­dou Sylla i ell. Va lle­gir l’acció des de l’inici per col·locar-se al punt just, on només va haver d’empènyer la pilota després de l’assistència del vallesà d’ori­gen sene­galès, que en més d’una ocasió va bus­car el seu soci d’atac com si tingués més ganes que arribés el gol de Stu­ani que no pas el seu. Amb els dos gols al sarró, Fran­cisco li va donar des­cans perquè dilluns, con­tra el Rayo, la pólvora torni a estar a punt.