Guanyar el tercer partit consecutiu és una excel·lent notícia per al Girona, que no ho va aconseguir en tot el curs passat, però segurament no té ni punt de comparació amb la satisfacció que provoca pensar que Cristhian Stuani torna a ser la punta de llança de l’equip. I és que ha estat tornar l’uruguaià i tornar l’alegria. L’espera s’ha fet dura, però després d’ahir tot adquireix més sentit, i és que tornar a veure com l’uruguaià està en condicions òptimes per ser determinant és la millor notícia que pot rebre una afició del Girona que comença a veure amb optimisme i il·lusió el futur més proper. I és que des del retorn de Stuani, després de les dues aparicions de l’inici de curs, l’equip va a l’alça. Tres victòries, amb cinc gols a favor –tots en els minuts que l’uruguaià ha estat sobre la gespa– i cap en contra. I ahir, per fi, amb dos gols seus.

Ahir feia 116 dies de l’últim gol de Stuani, que va arribar en la tornada de la semifinal del play-off d’ascens al camp de l’Almeria. Massa dies per a un dels davanters en l’àmbit mundial amb una relació més estreta amb el gol els últims anys, però per fi va arribar el moment del retrobament. No podia ser d’una altra manera. Quan l’equip més el necessitava, i és que a l’inici de la segona part els gironins van patir l’embranzida del Logroñés i es veia més a prop el 0-1 que l’1-0. I si el quan va ser important, el com també, i és que l’1-0 va ser marca de la casa. Enmig d’una jugada embolicada, va ser l’únic que va veure la llum per engaltar una magnífica volea a la frontal de l’àrea petita que va anar a parar al fons de la xarxa per donar pas a un moment d’alegria absoluta. No només per a Stuani. Per a tot l’equip, i és que les cares en la celebració ho deien absolutament tot.

El retrobament entre Stuani i el gol encara podia ser més especial, així que hi va voler posar el colofó amb un segon gol, culminant una jugada de tiralínies entre Samu Saiz, Mamadou Sylla i ell. Va llegir l’acció des de l’inici per col·locar-se al punt just, on només va haver d’empènyer la pilota després de l’assistència del vallesà d’origen senegalès, que en més d’una ocasió va buscar el seu soci d’atac com si tingués més ganes que arribés el gol de Stuani que no pas el seu. Amb els dos gols al sarró, Francisco li va donar descans perquè dilluns, contra el Rayo, la pólvora torni a estar a punt.