El Girona enceta avui una nova participació en la copa visitant l’estadi La Albuera per enfrontar-se a la Gimnástica Segoviana (a les 19 h). Pel bàndol gironí, la competició sembla que sempre arriba en mal moment, tot i que en les últimes campanyes l’equip blanc-i-vermell s’ha regalat més d’una eliminatòria de copa que ha permès que Montilivi gaudeixi dels millors equips de primera. Amb la ment enfocada cap a l’últim duel de l’any en la lliga, dilluns vinent a l’Heliodoro Rodríguez López de Tenerife, els jugadors que darrerament han tingut menys oportunitats en els esquemes de Francisco, tenen una ocasió d’or per aixecar el dit, dir-hi la seva i posar les coses difícils al seu tècnic en la lluita per esgarrapar minuts.

El conjunt gironí posarà a prova la fiabilitat d’un equip que domina amb mà de ferro el subgrup B del grup vuitè de tercera, després de sumar els 27 punts en joc dels nou partits que ha disputat. A més, l’equip dirigit per Manuel González ha fet 27 dianes i només n’ha encaixat dues, uns números que el converteixen en el principal favorit en la lluita per l’ascens a segona B, una categoria en què ha competit tres campanyes en tota la seva història i que va perdre per darrera vegada el curs 2017/18 –des de la 1982/83 que milita a tercera, amb les tres interrupcions puntuals en la categoria de bronze.

Només pels números que presenta, el Girona haurà d’agafar-se el matx amb respecte i seriositat si vol gaudir de la segona eliminatòria de la copa, prevista pel 6 de gener, i és que, convingui o no a la plantilla, afogada per la pressió del calendari de la competició estatal, els gironins tenen l’obligació de competir i exigir-se un esforç mínim, sobretot, el gruix de futbolistes que viatjaran a Segòvia per lluitar per minuts en la lliga. Jugadors com Ramalho, ara defenestrat de l’onze pel bon rendiment que estan tenint Bernardo i Bueno; Yan Couto, eclipsat per Calavera; Cristóforo, descavalcat per la parella Monchu i Gumbau i, sobretot, Nahuel Bustos, no es poden permetre cap relaxació, i menys una eliminació de l’equip, pel bé de les seves perspectives. Motivar-los serà una altra història, ja que Francisco mateix admet que el més important és el partit contra el Tenerife, tot i que segur que l’andalús no admetrà cap relaxació pel que fa a la competitivitat.

No viatjaran fins a La Albuera, un estadi petit però d’herba natural, homes fixos com Bernardo, Gumbau, Samu Saiz, Sylla o Stuani, els tres últims vitals en els esquemes del seu tècnic i que no es poden permetre ni un refredat. Del filial, reforçaran la llista els habituals que han entrenat a La Vinya, com Ramon Terrats, Pau Víctor o Arnau Martínez, a més de Gonpi i Resta –Ibra Kebé també té dorsal del filial tot i que se’l considera del primer equip.

Els precedents del Girona en la copa han portat en les dues darreres edicions més bones notícies que decepcions, sobretot en la recordada edició del 2019, en què els gironins van superar l’Atlético en els vuitens i van sucumbir en els quarts, el seu sostre, contra el Real Madrid.

9 Partits guanyats 8

0 Partits empatats 4

0 Partits perduts 6

27 Gols a favor 15

2 Gols en contra 14