Per fi. El Barça no gua­nyava a domi­cili en par­tit de lliga des de l’1 d’octu­bre pas­sat, quan va vèncer a Balaídos con­tra el Celta. Ahir, els de Ronald Koe­man ho van tor­nar a fer a Valla­do­lid, gràcies als gols de Len­glet, Braithwaite i Messi, en un par­tit molt ben jugat de manera coral pels blau­grana, però amb dos fut­bo­lis­tes deli­ci­o­sos que estan for­mant una asso­ci­ació més que interes­sant, Messi i Pedri. El fut­bol no entén d’edats i així s’explica que es puguin enten­dre tan bé sobre el ter­reny de joc un nano de 18 anys i un veterà de 33. Pos­si­ble­ment no tenen ni els matei­xos gus­tos musi­cals ni les matei­xes afi­ci­ons, però tots dos par­len el mateix idi­oma en un camp de fut­bol. Tots dos ja s’han con­ver­tit en socis inse­pa­ra­bles.

Koe­man també els va faci­li­tar les coses ahir amb un nou canvi de sis­tema que els va alli­be­rar molt. L’holandès està aban­do­nant el 4-2-3-1 que sem­blava inne­go­ci­a­ble. A Valla­do­lid va apos­tar per actuar amb tres cen­trals i dos pivots, cosa que dei­xava molta lli­ber­tat d’actu­ació a Messi i Pedri. Les ban­des les ocu­pa­ven Dest i Alba, més car­ri­lers que late­rals ahir. Amb Gri­ez­mann i Cou­tinho sacri­fi­cats per la falta d’encert en els últims par­tits, Braithwaite, cada vegada més impor­tant per al tècnic holandès, era la referència. El canvi de sis­tema va tor­nar a la titu­la­ri­tat Len­glet. El francès enca­de­nava dos par­tits com a suplent després que el seu ren­di­ment hagués estat defi­ci­ent en els ante­ri­ors. A Valla­do­lid, es va rei­vin­di­car. Amb un nota­ble par­tit en defensa i inau­gu­rant el mar­ca­dor amb un bon cop de cap. El gol, en el minut 21, va arri­bar després d’una cen­trada de Messi, gene­ra­dor de pràcti­ca­ment tot el joc ofen­siu del Barça amb el suport del seu nou soci, Pedri. Va ser l’argentí qui es va engi­nyar també la jugada del segon gol. Es va inven­tar una jugada que només els pri­vi­le­gi­ats veuen. Dest, en una de les seves innu­me­ra­bles arri­ba­des a l’àrea rival, va fer una bona cen­trada, apro­fi­tada per Braithwaite, que feia el seu segon gol en la lliga, el cinquè del curs. A Messi, perquè la seva pri­mera part fos impe­ca­ble només li va fal­tar una mica de pre­cisió en el xut. Ho va pro­var fins a tres vega­des. Masip va impe­dir dos gols i la pilota va fre­gar el pal en el ter­cer intent. Aque­lles pilo­tes enros­ca­des que tants gols han donat a l’argentí i al Barça encara no són les de sem­pre. Els falta una mica de pre­cisió, però sem­bla que cada vegada en van gua­nyant. Pos­si­ble­ment tot té a veure amb el moment de l’argentí, que cada vegada es troba més còmode i va obli­dant tot el que va pas­sar a l’estiu, com ell mateix ha decla­rat en una entre­vista amb Jordi Évole que diu­menge a la nit cen­trarà l’interès de tot el bar­ce­lo­nisme. Dels socis, dels segui­dors i dels pre­can­di­dats a la pre­sidència del club, molts dels quals espe­ren que Messi esperi que es cons­ti­tu­eixi la junta poste­lec­ci­ons per deci­dir el seu futur.

La segona part d’un Barça que va tenir en Pja­nic un bon cons­truc­tor i en De Jong un nota­ble tren­ca­dor de línies, va donar con­tinuïtat a les mera­ve­lles de la soci­e­tat Messi-Pedri. Poc després que Masip tornés a negar el gol al crac de Rosa­rio, el canari i l’argentí es van tor­nar a tro­bar per fabri­car el ter­cer gol del Barça. Va ser tan gran la insistència de Messi que el seu gol va aca­bar arri­bant. La pas­sada, d’esperó, va ser una delícia de Pedri. Era el setè gol de Messi en la lliga i el desè de la tem­po­rada. L’argentí ja acu­mula 644 gols amb la samar­reta del Barça i supera Pelé com el màxim gole­ja­dor de la història en un mateix club.

Amb el par­tit sen­ten­ciat, amb Koe­man més con­tent que un gínjol a la ban­queta perquè la seva aposta havia sor­tit bé i amb Messi gau­dint al ter­reny de joc com feia temps que no es veia l’argentí, el tècnic holandès va donar des­cans als seus homes i minuts a alguns juga­dors no habi­tu­als, com Umtiti i Junior Firpo. Ho va fer minuts abans que Ter Ste­gen s’afegís a la festa blau­grana a Pucela. L’ale­many va treure una extra­or­dinària mà per evi­tar un gol d’Ore­llana, que l’havia afu­se­llat des de la fron­tal de l’àrea.

Còmode i bri­llant tri­omf del Barça el dia que Messi va tro­bar allò que tenia en tem­po­ra­des ante­ri­ors i no aquesta: un soci, com tenia en Luis Suárez, amb qui asso­ciar-se en les seves apro­xi­ma­ci­ons a l’àrea rival. Un juga­dor, Pedri, que sem­bla que no té sos­tre. Caldrà veure ara, després de Nadal, en el par­tit con­tra l’Eibar del dia 29, si el Barça és capaç de donar con­tinuïtat al bon par­tit d’ahir o els de Koe­man con­ti­nuen ins­tal·lats en la mun­ta­nya russa de tot el curs.