El Girona tanca un any 2020 convuls a tots els nivells. Si bé la pandèmia, com a tots els equips, ha afectat el seu dia a dia tant esportivament com institucionalment i econòmicament, el sotrac que va tenir a l’agost perdent la tornada de la final del play-off d’ascens a primera contra l’Elx amenaçava i hipotecava tot l’inici del nou curs fins ben bé a la fi de l’any. Guiats per Francisco, una peça indispensable per mantenir viu el projecte, els blanc-i-vermells han superat una primera fase irregular i complicada per culpa d’una planificació forçosament tardana –l’equip competia i als despatxos es feia i refeia la plantilla–, les múltiples baixes per lesió –les més sensibles, les de Stuani o Juanpe– i també per sanció –els gironins han rebut nou expulsions en dinou jornades–. Tot i que l’equip encara té mancances evidents, el marge de millora permet ser optimistes, malgrat que tots els entrebancs inicials han deixat al Girona massa lluny de l’ascens directe, sobretot, per la velocitat endimoniada que han agafat l’Espanyol, líder amb catorze punts més que els de Montilivi, i el segon, el Mallorca, ja a tretze. Si bé són a temps de tot, encara que sembli impossible, al final del 2020, la via més factible per tornar a lluitar pel somni de l’ascens és el play-off.

El Girona tanca el 2020 en vuitena posició de la taula, amb 28 punts, a tres d’aquest primer però gran objectiu de disputar la fase d’ascens, marcat pel Rayo amb 31. Si bé la part alta és molt lluny, la puntuació obtinguda, sobretot gràcies a una sèrie final de tres victòries seguides, dos empats i una derrota, li ha permès també mantenir una distància confortable amb el descens, actualment a nou punts. Precisament els gironins no van poder tancar l’any amb un resultat positiu després de perdre en la visita a l’Heliodoro Rodríguez López contra el Tenerife (2-0), una constant en els darrers quatre anys, en què els blanc-i-vermells han empatat un matx i n’han perdut tres. Aquesta última ensopegada en territori insular va posar fi a la dinàmica positiva dels de Francisco i la possibilitat d’arribar per tot just cinquena vegada des que milita al futbol professional a la trentena de punts en acabar l’any, una xifra que sí que va aconseguir la temporada passada tot i la irregularitat de l’equip, que es pressuposava que obtindria millors resultats després de ser definit amb el límit salarial més elevat de la categoria. Si bé fa un any els 31 punts sumats pel Girona, amb dos partits més disputats, van ser catalogats com a insuficients –l’equip era només a cinc punts de l’ascens directe–, enguany les exigències són menors, tot i mantenir-se la il·lusió. I és que els de Montilivi tenen encara dos partits de marge –contra el Sabadell a Montilivi i contra la Ponferradina a El Toralín– per sumar més punts que en la primera volta del curs passat.