Girona

Amb una única via a l’horitzó

El Girona tanca l’any 2020 amb la convicció que, tot i els obstacles en forma d’una planificació tardana, lesions i sancions diverses, ha pogut reconduir la seva trajectòria en el campionat

La velocitat de creuer que ha agafat l’Espanyol, a catorze punts, i el Mallorca, a tretze, encaminen l’objectiu a fer un nou ‘play-off’

El Girona tanca un any 2020 con­vuls a tots els nivells. Si bé la pandèmia, com a tots els equips, ha afec­tat el seu dia a dia tant espor­ti­va­ment com ins­ti­tu­ci­o­nal­ment i econòmica­ment, el sotrac que va tenir a l’agost per­dent la tor­nada de la final del play-off d’ascens a pri­mera con­tra l’Elx amenaçava i hipo­te­cava tot l’inici del nou curs fins ben bé a la fi de l’any. Guiats per Fran­cisco, una peça indis­pen­sa­ble per man­te­nir viu el pro­jecte, els blanc-i-ver­mells han superat una pri­mera fase irre­gu­lar i com­pli­cada per culpa d’una pla­ni­fi­cació forçosa­ment tar­dana –l’equip com­pe­tia i als des­pat­xos es feia i refeia la plan­ti­lla–, les múlti­ples bai­xes per lesió –les més sen­si­bles, les de Stu­ani o Juanpe– i també per sanció –els giro­nins han rebut nou expul­si­ons en dinou jor­na­des–. Tot i que l’equip encara té man­can­ces evi­dents, el marge de millora per­met ser opti­mis­tes, mal­grat que tots els entre­bancs ini­ci­als han dei­xat al Girona massa lluny de l’ascens directe, sobre­tot, per la velo­ci­tat endi­mo­ni­ada que han aga­fat l’Espa­nyol, líder amb catorze punts més que els de Mon­ti­livi, i el segon, el Mallorca, ja a tretze. Si bé són a temps de tot, encara que sem­bli impos­si­ble, al final del 2020, la via més fac­ti­ble per tor­nar a llui­tar pel somni de l’ascens és el play-off.

El Girona tanca el 2020 en vui­tena posició de la taula, amb 28 punts, a tres d’aquest pri­mer però gran objec­tiu de dis­pu­tar la fase d’ascens, mar­cat pel Rayo amb 31. Si bé la part alta és molt lluny, la pun­tu­ació obtin­guda, sobre­tot gràcies a una sèrie final de tres victòries segui­des, dos empats i una der­rota, li ha permès també man­te­nir una distància con­for­ta­ble amb el des­cens, actu­al­ment a nou punts. Pre­ci­sa­ment els giro­nins no van poder tan­car l’any amb un resul­tat posi­tiu després de per­dre en la visita a l’Heli­o­doro Rodríguez López con­tra el Tene­rife (2-0), una cons­tant en els dar­rers qua­tre anys, en què els blanc-i-ver­mells han empa­tat un matx i n’han per­dut tres. Aquesta última enso­pe­gada en ter­ri­tori insu­lar va posar fi a la dinàmica posi­tiva dels de Fran­cisco i la pos­si­bi­li­tat d’arri­bar per tot just cin­quena vegada des que milita al fut­bol pro­fes­si­o­nal a la tren­tena de punts en aca­bar l’any, una xifra que sí que va acon­se­guir la tem­po­rada pas­sada tot i la irre­gu­la­ri­tat de l’equip, que es pres­su­po­sava que obtin­dria millors resul­tats després de ser defi­nit amb el límit sala­rial més ele­vat de la cate­go­ria. Si bé fa un any els 31 punts sumats pel Girona, amb dos par­tits més dis­pu­tats, van ser cata­lo­gats com a insu­fi­ci­ents –l’equip era només a cinc punts de l’ascens directe–, enguany les exigències són menors, tot i man­te­nir-se la il·lusió. I és que els de Mon­ti­livi tenen encara dos par­tits de marge –con­tra el Saba­dell a Mon­ti­livi i con­tra la Pon­fer­ra­dina a El Toralín– per sumar més punts que en la pri­mera volta del curs pas­sat.

Anys de tots colors

El Girona fa tretze tem­po­ra­des que com­pe­teix sota el marc de LaLiga i el fut­bol pro­fes­si­o­nal. En tots aquests anys, els giro­nins n’han vist de tots colors i han hagut de llui­tar per objec­tius ben dife­rents. Les atu­ra­des nada­len­ques més dol­ces que han tin­gut en tots aquests anys han estat la del 2012, en què, diri­gits per Joan Fran­cesc Fer­rer Sici­lia, Rubi, van aca­bar l’any en segona posició, per tant, en ascens directe a pri­mera, i la del 2016, la cam­pa­nya que aca­ba­ria amb l’ascens històric a la màxima cate­go­ria, en què l’equip entre­nat per Pablo Machín ja va aco­mi­a­dar l’any també en ascens directe, una segona plaça que no aca­ba­ria dei­xant, per sort, fins al final de la com­pe­tició.

Per con­tra, el Girona també sap el que és patir i aco­mi­a­dar l’any amb un gust molt amarg. Els parènte­sis més negui­to­sos per al con­junt blanc-i-ver­mell van ser el del 2011, amb l’equip vintè en des­cens directe a segona B i molta feina per fer, i el del 2013, en idèntica posició i un desen­llaç final amb una sal­vació in extre­mis; la pri­mera amb una reacció for­mi­da­ble amb Javi Sala­mero a la ban­queta i la dar­rera amb l’apa­rició d’un tècnic que va aca­bar mar­cant una època: Pablo Machín.

Encara que pugui sem­blar el con­trari, els dos cur­sos del Girona a pri­mera van tenir finals d’any amb tran­quil·litat pel que fa a la clas­si­fi­cació. Els juga­dors de Machín i Euse­bio, tot i el des­cens final, tran­si­ta­ven pel bell mig de la clas­si­fi­cació amb un marge de més de dos par­tits res­pecte al des­cens. Si bé amb el pri­mer l’equip fins i tot va millo­rar regis­tres, amb el val·liso­letà, un final de cam­pa­nya nefast els va con­dem­nar al pur­ga­tori de la segona divisió.

ATURADA DOLÇA

El 2012 i el 2016, el Girona va acabar l’any en posició d’ascens directe a primera

PARÈNTESI NEGUITÓS

A la fi del 2011 i del 2013, l’equip va marxar de vacances en plaça de descens a 2a B

A PRIMERA, BÉ

Tant el 2017 com el 2018, tot i el descens, el Girona va acabar l’any en posicions còmodes

EL CURS PASSAT

Tot i la irregularitat evident, l’equip va tancar l’any amb més de 30 punts (21 partits jugats)

AQUESTA CAMPANYA

Els entrebancs en l’inici han estat grans i el peatge ha estat perdre de vista la part alta

AMB MAL GUST

El Girona fa quatre anys que no guanya l’últim partit de l’any (1 empat i 3 derrotes)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.