L’Olot va caure eliminat en la copa a mans de l’Osasuna (0-3). L’equip garrotxí va encaixar un gol massa matiner d’Oier (2’) i va haver d’anar a remolc durant tot el matx. Els de Garrido van imposar el ritme i van disposar de diverses arribades, però els navarresos van demostrar més efectivitat i pragmatisme en el seu joc per sentenciar en el minut 65 a través de Budimir i establir el marcador final en el 92, amb una pena màxima forçada i executada per Kike Barja.

Sense afició a les graderies i amb una llengua d’aire siberià afectant tot el territori català, tot just en el minut dos de partit, un congelador de dimensions inversemblants va deixar glaçats els jugadors de l’Olot quan Roberto Torres va servir un córner amb l’esquerra al primer pal, un company va prolongar la passada pentinant lleugerament amb el cap i deixant sol com un mussol al segon pal el capità Oier, que només va haver de posar el cap per superar un Batalla ja batut, sense possibilitats d’aturar la seva rematada. El cronòmetre tot just començava a rodar i els de la Garrotxa ja perdien 0-1, fet que va augmentar la sensació d’inseguretat que genera enfrontar-se a un rival de primera. Lluny d’això, però, els jugadors dirigits per Raúl Garrido van decidir fer un pas endavant, primer amb més cor que cap, però de seguida que es van tranquil·litzar, aplicant el que millor saben fer, l’estil que els caracteritza, en què la possessió de la pilota és la base per a la construcció de joc i de perill. Els garrotxins es van desacomplexar cada vegada més per estirar línies i recuperar pilotes en zona de tres quarts, molt a prop de l’àrea pamplonesa. Pedro del Campo va oferir un recital de controls orientats, control del joc i passades precises i va associar-se amb Eloi i Vivi de meravella. En el 12, una combinació de Salinas i Soler va acabar amb una centrada d’Eloi que Pedro no va arribar a rematar, i en el 25, el figuerenc va tenir una de les millors ocasions del matx quan Soler va fer una centrada per la dreta després de deixar enrere Facu Roncaglia. El mitjapunta no va marcar bé els temps de salt i va rematar amb el cap desviat, en una posició franca ja a dins de l’àrea petita.

L’Osasuna va mostrar la seva qualitat ofensiva amb comptagotes però generant una sensació clarament de perill, sobretot a través de Roberto Torres, molt sobrat amb la pilota als peus; Jony, tot desequilibri, i Enric Gallego i Budimir, amb un físic imponent. Roberto Torres va obligar a intervenir Batalla quan va provar un xut des de la frontal després que Enric, l’exjugador de l’Olot, li cedís la pilota de cara (26’), i Jony va engaltar un xut que va sortir per damunt del travesser (39’). Abans d’acabar la primera meitat, l’Olot va tornar a avisar amb dos xuts gairebé consecutius d’Alan, que va fer una volea després de caçar un rebuig (43’) i Juan Delgado, amb una rematada massa centrada, va fer intervenir Iñaki Álvarez després d’una passada de Pedro (45’).