L’Olot s’agafa a un clau roent per canalitzar qualsevol input positiu en una major confiança i moral per a la plantilla, que viu des de fa setmanes amb l’aigua fins al coll i un perill evident d’afogar-se descendint dues categories de cop. Els de la Garrotxa són cuers en la taula i en la darrera jornada visitaven un Prat penúltim a tres punts de distància, una ocasió perfecta per respirar, tornar al camí de la victòria i veure-ho tot amb uns altres ulls. L’empat a zero, però, deixa un regust agre, tot i que en unes altres circumstàncies sumar a domicili mantenint la porteria a zero hauria estat un bon motiu per somriure. La necessitat de punts de l’equip dirigit per Gabri, però, no permet cap alegria, si bé és cert que el bon nivell competitiu mostrat per l’equip (sobretot respecte a l’últim duel contra el Badalona) i el fet de mantenir un bon rigor defensiu, han de ser un punt de partida cap al creixement grupal pensant en la segona i decisiva segona fase de la lliga.

“Estic content en l’aspecte personal, ja que m’ha sortit un bon partit, però el punt serveix per a poc; tot i això, ho seguirem intentant fins al final”, comentava a la conclusió del matx el porter Pol Ballesté, clau amb intervencions de mèrit a ocasions d’Èric Jiménez, Neeskens i Domi. L’Olot ha tornat a recuperar la millor versió de Pol Ballesté, una peça indispensable per a l’equip i el porter menys golejat de la lliga passada, quan la pandèmia ho va fer cancel·lar tot. El barceloní va encaixar només dinou dianes en 28 jornades, però aquest any, els garrotxins ja n’han rebut 22 (Ballesté, setze en onze enfrontaments i Batalla, sis en quatre). De fet, la campanya passada, en les mateixes quinze jornades –el format de competició era diferent–, ja havia mantingut el zero a la porteria en set ocasions, per tot just una aquest any.