En els moments delicats i crítics que travessen els equips, l’experiència i el lideratge d’alguns dels seus futbolistes poden ser autèntics referents per a un intent de reacció. Això és el que va fer Jordi Xumetra en l’últim partit de lliga que el seu equip, l’Olot, va disputar a casa contra l’Andorra. El de l’Estartit va exercir de líder. De far en l’atac. De guia cap a una victòria balsàmica i del tot necessària per evitar que els de la Garrotxa quedessin despenjats i perdessin la poca esperança de no descendir, tot i que encara quedin un bon grapat de partits. Xumetra va fer les dues primeres dianes olotines i va assistir en una tercera per tal que Juan Delgado fes la sentència i tornés a recuperar la sensació de cantar gol després de dues suplències als camp del Badalona i del Prat.

L’exjugador del Girona, l’Elx, el Llevant i el Saragossa va assumir els galons de l’atac. Primer, per aprofitar una imprecisió entre Ratti i la seva defensa en la sortida de la pilota i picar l’esfèrica per damunt de l’argentí, i després, per conduir amb velocitat una assistència a l’espai de Barnils entre el lateral i el central, i superar amb una rematada encreuada el porter: “Hem demostrat sacrifici, unió i personalitat per tirar el partit endavant. Era important guanyar, l’equip ho necessitava, ja que portàvem partits jugant bé però sense obtenir bons resultats”, comentava Xumetra al final de l’enfrontament entre els garrotxins i els andorrans.