El Lla­gos­tera, l’Ajun­ta­ment de Tor­ro­e­lla de Montgrí i l’enti­tat muni­ci­pal des­cen­tra­lit­zada de l’Estar­tit (EMD) van eme­tre ahir al matí un comu­ni­cat en què con­fir­men que, tal com va avançar aquest mitjà, estan nego­ci­ant el tras­llat del club lla­gos­te­renc a la loca­li­tat baix-empor­da­nesa de la Costa Brava. Les parts impli­ca­des, doncs, estan nego­ci­ant les con­di­ci­ons que pro­vo­ca­rien l’ater­ratge del club pre­si­dit per Isa­bel Tar­ragó a l’Estar­tit, que posa­ria fi, després de més d’una dècada, a la relació idíl·lica amb la vila de Lla­gos­tera.

“Ho veiem com una opor­tu­ni­tat glo­bal, per fer un canvi i millo­rar. Si s’arriba a bon port i al final es tras­llada el club, seria per fer un pas enda­vant, però també per sub­sis­tir”, comenta la pre­si­denta del Lla­gos­tera, que hi afe­geix: “A Lla­gos­tera és com­pli­cat el dia a dia de l’equip pel que fa a les infra­es­truc­tu­res ja que no deixa de ser un poble petit. Obrir-nos a la Costa Brava ja va ser la nos­tra intenció quan vam haver d’anar a Palamós per com­pe­tir a segona A i aquest d’ara seria un altre pas. Tor­ro­e­lla i l’Estar­tit són dos muni­ci­pis turístics que tenen una infra­es­truc­tura gran i un tei­xit empre­sa­rial, això ens il·lusi­ona per poder fer alguna cosa més.”

Tar­ragó té clar que el recor­re­gut del club a Lla­gos­tera no pot anar a més pel fet de com­par­tir un camp amb una altra enti­tat i la impos­si­bi­li­tat del con­sis­tori d’inver­tir en infra­es­truc­tu­res. “No és que no es com­plei­xin les exigències mínimes per a un club de segona B, sinó que les con­di­ci­ons no són via­bles per a qual­se­vol enti­tat que té més de vint equips de fut­bol de base. És com­pli­cat fer anar tot el club amb mig camp, ja que l’hem de com­par­tir. L’Ajun­ta­ment de Lla­gos­tera no troba el moment d’ampliar ins­tal·laci­ons i al final és un tema de super­vivència del mateix club; bus­quem alter­na­ti­ves i aquesta és la que hem tro­bat i sem­bla l’ideal. Volem anar a un lloc on ens vul­guin i on esti­guem bé, és el que estem valo­rant i mirant”, sen­ten­cia Isa­bel Tar­ragó, que con­firma que les nego­ci­a­ci­ons estan en un punt ini­cial en el qual hi ha diver­sos con­di­ci­o­nants encara per deba­tre amb els impli­cats.