Molts interrogants

“Sortirem a competir, no tenim més remei. No es pot jugar però ens obliguen. El fet de no poder obrir el camp ens resta ingressos i l’estat de la pandèmia és pitjor ara que a l’octubre”, comenta el president del Lloret, Eduard Coloma, que resumeix així la situació actual.

En el centre de la polèmica per la represa de la competició hi ha dos aspectes clau: la salut dels jugadors i l’economia dels clubs. I és que tan un punt com l’altre generen molts dubtes sobre com podrà ser el transcurs de la temporada. Primer perquè s’ha de veure com se segueixen les mesures sanitàries, i és que quan la temporada va començar a l’octubre els equips no estaven obligats a passar tests per jugar cada setmana. Ara alguns potser ho faran, però no ho faran tots perquè econòmicament és inassumible per als clubs. Uns clubs que econòmicament ja estan molt tocats i que cada dia que passarà ho estaran més perquè no podran tenir els ingressos habituals perquè hauran de jugar a porta tancada. En canvi, les despeses creixen, i és que la FCF ha rebaixat el cost dels arbitratges però molt i molt lluny del 50% que demanaven els clubs. “Han notificat que la rebaixa serà del 10%, que és una rebaixa simbòlica i no soluciona absolutament res als clubs. L’únic que ho pot solucionar és que hi hagi públic, però això no depèn de la federació”, assegura el president del Palamós, Patxi Otamendi.

Aquestes situacions provoquen que, en línies generals, els clubs de 1a catalana se senten deixats de la mà de Déu. “És una situació surrealista. Les categories que tenim per sota veurem si s’acaben jugant i les que tenim per sobre no han parat, però perquè tenen unes ajudes econòmiques que nosaltres no tenim ni tindrem. Ens deixen a l’estacada però ens obliguen a competir. Sense recursos, sense ingressos... És un drama”, valora Joan Budó, president de la Jonquera.

Amb tot això la temporada es reprendrà, però com evolucionarà és una incògnita perquè caldrà veure com responen els equips al pas de la jornada. Un dels grans interrogants que preocupa els clubs és què passarà quan un equip estigui confinat i s’hagin d’ajornar partits, i és que el calendari està tan ajustat que no permet gaires miracles i jugar entre setmana acostuma a ser un problema greu per a molts jugadors que han de complir amb altres compromisos laborals.

Plantilles a punt

En les darreres setmanes tots els equips ja han estat entrenant i estan a punt per començar el curs, tot i que no tots ho faran amb la mateixa plantilla amb la qual van arrencar. “Alguna baixa hem tingut per motius laborals, perquè el jugador no se la vol jugar a quedar confinat per culpa del futbol”, diu el president de l’Escala, Miquel Bosch, que explica un cas que segurament viuran molts clubs de la categoria. Els escalencs són un dels clubs que han hagut de fer retocs a la plantilla, amb el retorn de jugadors com Jam i Marçal Lladó, que estaven al Banyoles, per afrontar la represa de la competició. El Lloret també ha perdut un parell de jugadors, però qui més canviarà respecte de l’inici de curs és el Palamós, que de tota manera ha mantingut la base de l’equip. “Els pals de paller, l’onze inicial per dir-ho d’alguna manera, s’ha quedat, així que mantenim els objectius”, afirma Patxi Otamendi sobre els canvis en l’equip.

La Jonquera és un dels equips que no ha hagut de fer cap retoc, així com el Bescanó i el Llagostera B, dos dels equips que més clar tenien que volien jugar. “Els jugadors des del primer moment van dir que volien jugar i com a club hi estem d’acord. Si es fan les coses bé el risc en l’esport no és alt”, diu Daniel Genoher, president del Bescanó. El cas del Llagostera B és el més particular, i és que la condició de filial era un factor de pes per voler jugar. “Sempre hem estat partidaris de competir. Tenim jugadors joves que intenten pujar al primer equip i si no juguen és un any perdut”, valora la presidenta, Isabel Tarragó.