—Per a molts, Holanda no era favorita per arribar a la final, i tampoc és favorita per guanyar el torneig...

—«Ho puc entendre, sé que no érem favorits. Però el més important per ser campions és creure en tu mateix. Tenir fe i confiança en tu mateix, no pensar en els altres. No fer cas del que es diu, no dependre del teu rival. I nosaltres creiem que podem ser campions, ho tenim clar.»

—Holanda va rebre crítiques a casa després dels primers partits perquè es deia que jugava amb un estil massa defensiu, contrari a la tradició ofensiva dels setanta.

—«Sí, és cert que encara podem millorar. Però no és que siguem defensius, és que podem millorar. Som molt ofensius, i es va veure quan vam jugar partits increïbles en la fase de classificació i en els amistosos de preparació, però aquí a Sud-àfrica en algun moment no hem acabat de jugar del tot bé. Però hi creiem, perquè fins i tot sense jugar el millor joc, hem guanyat. La confiança és clau, els jugadors creuen en si mateixos, en el tècnic i en el sistema.»

—Jugadors com Robben o Sneijder van ser acomiadats per la porta del darrere del Madrid. Ha estat clau en els èxits d'Holanda les ganes de molts homes de demostrar al món que valen molt?

—«Sí, ha estat molt important. Recordo el que patia jo abans del mundial del 1998, quan tenia ganes de demostrar a tothom que valia molt, perquè el 1996 no havia jugat l'Eurocopa, i no havia fet gaire cosa en el mundial del 1994 i en l'Eurocopa del 1992. El 1998 només tenia ganes de demostrar al món qui era Frank de Boer. I vaig fer un gran mundial. Crec que és el cas dels homes que tu deies, que volen demostrar el seu futbol en el principal torneig del món, tot i que ja han fet una gran temporada. Un mundial serveix per dir al món que ets bo, que vals.»

—Doncs Espanya no és el millor rival per jugar-se un títol, no?

—«No, nosaltres volíem Alemanya. Perquè s'hauria adaptat millor, ja que Espanya és la favorita per guanyar el mundial. Ja fa anys que juga molt bé. A més, ens hem quedat sense la possibilitat de poder tenir la revenja de la final del 1974, que és una cosa en què els holandesos somiàvem.»

—El 2006, Holanda no va passar dels vuitens i l'opinió pública i el vestuari va acabar dividida després de la gestió de Van Basten. Han recuperat la unitat?

—«Sí. El país està unit. I això és mèrit del nostre tècnic, que ha exemplificat la situació fent la comparació amb un esport tan diferent com el rem, en què tothom ha de remar en la mateixa direcció, tots plegats, i així seràs campió. Ell ha transmès als jugadors que no serà el seu millor amic, però que els respectarà a ells i la seva qualitat.»

—Una final Holanda-Espanya seria un triomf moral de l'estil de joc que es defensa i es juga al Barça?

—«Sí, la final demostra l'èxit de l'estil del Barça. Juguem un futbol semblant. Espanya juga com juga perquè juga com el Barça, ja que Xavi, Busquets i Iniesta generen el seu joc. És un plaer veure aquest equip. És bo que en el mundial triomfin seleccions que aposten per un joc ofensiu, com els finalistes o Alemanya.»

—Quin ha estat el moment clau del mundial?

—«El partit contra el Brasil, perquè hauríem pogut estar 2 a 0 per sota, ja que en la primera part vam tenir sort i vam patir. Llavors sí que vam demostrar el caràcter de l'equip, perquè no és fàcil capgirar el resultat contra el Brasil.»

—Quina diferència hi ha entre aquesta Holanda i la seva del 1998 a França?

—«Tots dos equips sempre hem cregut que podem ser campions. Llavors pots perdre o no, com ens va passar a nosaltres el 1998, quan vam perdre als penals de les semifinals. La mentalitat guanyadora és la mateixa.»

—Però vosaltres somiàveu ara fa dos anys a ser a la final?

—«Sabíem que no érem dels favorits per la gent, però també sabíem que podem guanyar qualsevol equip. Si m'hagués dit fa mesos que hauríem arribat a la final, no sé què hauria dit, perquè és un llarg camí, però tampoc ens sorprèn.»

—Parla més de la fe que del joc...

—«Miri els sud-americans. Juguen amb el cor, amb valor, i nosaltres ja estem a prop seu a nivell d'esforç. Nosaltres creiem que podem ser campions, perquè hi creiem, i ja es dedueix que un professional holandès sap jugar a futbol.»

—Quan el veurem fer de primer entrenador?

—«No ho sé. Ara no em vull moure d'Holanda, tinc una família preciosa, sóc feliç... ara no penso moure'm fins d'aquí a dos anys de casa, però ja veurem quan començo a fer de tècnic, que serà bonic. Ara aprenc molt, a l'Ajax i a la selecció.»

entRevista a FRANK DE BOER.