Disset dies sense jugar i un confinament pel mig sense poder entrenar-se era inevitable que no passessin factura a un Llagostera que s’estrenava a casa en la segona fase. Així va ser, i és que entre el nivell dels gironins i el que van mostrar ahir contra la Nucia hi ha un món. Però la realitat és que aquest any el Llagostera està decidit a fer-la grossa; per això, encara que les sensacions no l’acompanyin, els blau-i-vermells són capaços de guanyar un partit com van fer ahir contra la Nucia. L’home del partit va ser Duba, que va marcar just abans del descans l’únic gol del partit, però la victòria no s’entendria si no fos pel caràcter d’un equip dur com un roc.

Des del primer minut va quedar clar que el partit seria de mastegar sorra, i és que en els primers cinc minuts els gironins van ser incapaços d’enllaçar dues passades seguides. Les imprecisions eren constants i no hi havia manera de generar perill, en part també perquè en les segones jugades la reacció dels d’Oriol Alsina sempre arribava un segon tard. El Llagostera no podia fer el que volia i n’era conscient, per això es va posar la granota de treball des de ben aviat. Si al davant les coses no funcionaven, al darrere sí, i és que els gironins van tancar la seva àrea amb pany i clau. De fet, la Nucia només va tenir un contraatac en el minut u i una rematada de cap des de molt lluny de Tavares per obrir la llauna, però sense excessiu perill.

El guió del partit era lleig, però en cap moment els gironins es van deixar endur pel nerviosisme. Tot al contrari. Pacients, van esperar el seu moment, i aquest va arribar just abans del descans, quan Duba va aprofitar una badada de Neftalí per recollir la pilota dins l’àrea després d’una pentinada de Sascha i marcar l’únic gol del partit amb un bon xut creuat.

En la segona part es van mantenir les imprecisions, segurament no tan notables, però la solidesa defensiva encara es va multiplicar, i és que els visitants només van tenir un parell de xuts de lluny que no van inquietar Marcos. Els gironins no van cedir res més i van anar guanyant totes les batalles individuals fins que va arribar el xiulet final.