Dis­set dies sense jugar i un con­fi­na­ment pel mig sense poder entre­nar-se era ine­vi­ta­ble que no pas­ses­sin fac­tura a un Lla­gos­tera que s’estre­nava a casa en la segona fase. Així va ser, i és que entre el nivell dels giro­nins i el que van mos­trar ahir con­tra la Nucia hi ha un món. Però la rea­li­tat és que aquest any el Lla­gos­tera està deci­dit a fer-la grossa; per això, encara que les sen­sa­ci­ons no l’acom­pa­nyin, els blau-i-ver­mells són capaços de gua­nyar un par­tit com van fer ahir con­tra la Nucia. L’home del par­tit va ser Duba, que va mar­car just abans del des­cans l’únic gol del par­tit, però la victòria no s’enten­dria si no fos pel caràcter d’un equip dur com un roc.

Des del pri­mer minut va que­dar clar que el par­tit seria de mas­te­gar sorra, i és que en els pri­mers cinc minuts els giro­nins van ser incapaços d’enllaçar dues pas­sa­des segui­des. Les impre­ci­si­ons eren cons­tants i no hi havia manera de gene­rar perill, en part també perquè en les sego­nes juga­des la reacció dels d’Oriol Alsina sem­pre arri­bava un segon tard. El Lla­gos­tera no podia fer el que volia i n’era cons­ci­ent, per això es va posar la gra­nota de tre­ball des de ben aviat. Si al davant les coses no fun­ci­o­na­ven, al dar­rere sí, i és que els giro­nins van tan­car la seva àrea amb pany i clau. De fet, la Nucia només va tenir un con­tra­a­tac en el minut u i una rema­tada de cap des de molt lluny de Tava­res per obrir la llauna, però sense exces­siu perill.

El guió del par­tit era lleig, però en cap moment els giro­nins es van dei­xar endur pel ner­vi­o­sisme. Tot al con­trari. Paci­ents, van espe­rar el seu moment, i aquest va arri­bar just abans del des­cans, quan Duba va apro­fi­tar una badada de Nef­talí per reco­llir la pilota dins l’àrea després d’una pen­ti­nada de Sascha i mar­car l’únic gol del par­tit amb un bon xut cre­uat.

En la segona part es van man­te­nir les impre­ci­si­ons, segu­ra­ment no tan nota­bles, però la soli­desa defen­siva encara es va mul­ti­pli­car, i és que els visi­tants només van tenir un parell de xuts de lluny que no van inqui­e­tar Mar­cos. Els giro­nins no van cedir res més i van anar gua­nyant totes les bata­lles indi­vi­du­als fins que va arri­bar el xiu­let final.