Va haver-hi una època en què la globalització de la Premier League va abocar l’opinió pública anglesa a un debat fervent sobre si l’arribada de futbolistes de quasi tots els racons del planeta per sumes ingents de diners anava en detriment de la seva formació de futbolistes, sobre si el negoci de la lliga atemptava directament contra el rendiment de la seva selecció.

Avui, no gaire temps després, les discussions són fum i és quasi unànime el pensament que el país gaudeix d’una fornada de talent més que estimulant, amb resultats notables en categories de formació –Anglaterra ha estat recentment campiona del món sub-20 i sub-17– i una gran participació de l’absoluta en l’últim mundial, on va quedar a les portes de la final de Rússia 2018. Tot plegat amb un mètode coherent, comandat per un Gareth Southgate més que coneixedor del futbol de base del país i que avui es presenta a l’europeu amb la certesa de ser un equip competitiu, amb una plantilla que en els últims temps ha anat incorporant a la base de futbolistes que van jugar el mundial nous incentius que han multiplicat el seu potencial, com ar ael sorgiment de Jack Grealish (Aston Villa) com un dels talents més sòlids del país o l’eclosió definitiva d’un predestinat Phil Foden.

De cara a l’europeu, Anglaterra disposa del comodí de Wembley, on ha de disputar pràcticament la totalitat dels seus partits. D’entrada, hi jugarà els tres partits de la fase de grups i, en cas de quedar primera, aniria per un camí on disputaria uns hipotètics vuitens, les semifinals i la final també al nord de Londres. En cas d’assegurar aquest primer lloc, el conjunt de Gareth Southgate només hauria d’abandonar l’illa per jugar els quarts de final a l’Olímpic de Roma.

Dins dels partits que ja té garantits Anglaterra al seu territori, té un especial impacte el que l’enfrontarà amb Escòcia, sempre amb una rivalitat molt especial entre totes dues nacions.

Els escocesos tornen a una gran cita per primera vegada des del mundial del 1998 i ho fan amb una generació abanderada per futbolistes que brillen en equips grans de la Premier League com ara Andy Robertson (Liverpool), Kieran Tierney (Arsenal) o Scott McTominay), condimentats amb una bona base de futbolistes del Celtic de Glasgow com ara Ryan Christie, James Forrest o Callum McGregor i amb un futbol molt directe fonamentat en un 5-3-2 durant la fase de classificació, on van deixar a la cuneta la selecció de Sèrbia en el play-off final.