Eurocopa

Anglaterra, a l’escalf de Wembley

Grup D. El conjunt dels tres lleons calibra el seu creixement en un torneig en què pot arribar a disputar sis dels set partits a la seva catedral de Londres

Va haver-hi una època en què la glo­ba­lit­zació de la Pre­mier Lea­gue va abo­car l’opinió pública anglesa a un debat fer­vent sobre si l’arri­bada de fut­bo­lis­tes de quasi tots els racons del pla­neta per sumes ingents de diners anava en detri­ment de la seva for­mació de fut­bo­lis­tes, sobre si el negoci de la lliga atemp­tava direc­ta­ment con­tra el ren­di­ment de la seva selecció.

Avui, no gaire temps després, les dis­cus­si­ons són fum i és quasi unànime el pen­sa­ment que el país gau­deix d’una for­nada de talent més que esti­mu­lant, amb resul­tats nota­bles en cate­go­ries de for­mació –Angla­terra ha estat recent­ment cam­pi­ona del món sub-20 i sub-17– i una gran par­ti­ci­pació de l’abso­luta en l’últim mun­dial, on va que­dar a les por­tes de la final de Rússia 2018. Tot ple­gat amb un mètode cohe­rent, coman­dat per un Gareth South­gate més que conei­xe­dor del fut­bol de base del país i que avui es pre­senta a l’euro­peu amb la cer­tesa de ser un equip com­pe­ti­tiu, amb una plan­ti­lla que en els últims temps ha anat incor­po­rant a la base de fut­bo­lis­tes que van jugar el mun­dial nous incen­tius que han mul­ti­pli­cat el seu poten­cial, com ar ael sor­gi­ment de Jack Gre­a­lish (Aston Villa) com un dels talents més sòlids del país o l’eclosió defi­ni­tiva d’un pre­des­ti­nat Phil Foden.

De cara a l’euro­peu, Angla­terra dis­posa del comodí de Wem­bley, on ha de dis­pu­tar pràcti­ca­ment la tota­li­tat dels seus par­tits. D’entrada, hi jugarà els tres par­tits de la fase de grups i, en cas de que­dar pri­mera, ani­ria per un camí on dis­pu­ta­ria uns hipotètics vui­tens, les semi­fi­nals i la final també al nord de Lon­dres. En cas d’asse­gu­rar aquest pri­mer lloc, el con­junt de Gareth South­gate només hau­ria d’aban­do­nar l’illa per jugar els quarts de final a l’Olímpic de Roma.

Dins dels par­tits que ja té garan­tits Angla­terra al seu ter­ri­tori, té un espe­cial impacte el que l’enfron­tarà amb Escòcia, sem­pre amb una riva­li­tat molt espe­cial entre totes dues naci­ons.

Els esco­ce­sos tor­nen a una gran cita per pri­mera vegada des del mun­dial del 1998 i ho fan amb una gene­ració aban­de­rada per fut­bo­lis­tes que bri­llen en equips grans de la Pre­mier Lea­gue com ara Andy Robert­son (Liver­pool), Kie­ran Tier­ney (Arse­nal) o Scott McTo­mi­nay), con­di­men­tats amb una bona base de fut­bo­lis­tes del Cel­tic de Glas­gow com ara Ryan Chris­tie, James For­rest o Callum McGre­gor i amb un fut­bol molt directe fona­men­tat en un 5-3-2 durant la fase de clas­si­fi­cació, on van dei­xar a la cuneta la selecció de Sèrbia en el play-off final.

Croàcia es refor­mula

A la força, la vigent sub­cam­pi­ona del món ha hagut de modi­fi­car lleu­ge­ra­ment la seva feso­mia després que il·lus­tres com ara Mario Mandzkukic o Ivan Raki­tic deci­dis­sin dei­xar l’equip naci­o­nal.

Encara amb Zlatko Dalic a la ban­queta i Luka Modric a la sala de màqui­nes, el con­junt balcànic ha pas­sat del 4-3-3 al 4-2-3-1 amb el mig­cam­pista del Madrid jugant ali­neat amb Mar­celo Bro­zo­vic i donant molta lli­ber­tat a Nikola Vla­sic, un dels fut­bo­lis­tes que pugen amb més força en una selecció que, com sem­pre, no deixa de tro­bar talent emer­gent, espe­ci­al­ment de les pro­fun­di­tats del Dinamo de Zagreb com ara els joves Josko Gvar­diol o Luka Iva­nu­sec, que for­men part de la nova for­nada cro­ata.

La base de l’Slàvia

Amb el seu millor record encara cla­vat en el 2004, quan aque­lla selecció dels Ned­ved, Baros, Koller, Ujfa­luso o Janku­lovski es va pre­sen­tar a les por­tes de la final, la República Txeca es pre­senta a l’euro­peu amb un equip que sobre­tot té el seu poten­cial en una base de fut­bo­lis­tes que o bé en for­men part ara, o que fins fa poc juga­ven a l’Slàvia de Praga de Jin­drich Trpi­sovski que tan bones tem­po­ra­des està fent a Europa pel que fa als clubs. És el cas de fut­bo­lis­tes com ara Tomas Souce, Jan Boril, Vla­di­mir Cou­fal, David Zima o Alex Kral, que al cos­tat d’altres peces com ara Patrick Shick o el pro­me­te­dor Adam Hlo­zek pre­fi­gu­ren una selecció txeca sense grans aspi­ra­ci­ons però que pot ser dura de pelar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)