Si no hagués estat per aquesta Euro­copa, qui sap si Goran Pan­dev (Stru­mica, Macedònia del Nord, 1983) con­ti­nu­a­ria sent fut­bo­lista. “La meva idea és jugar l’euro­peu i reti­rar-me.” Ho va dir abans que la pandèmia obligués a poster­gar el tor­neig l’estiu pas­sat i el mis­satge es manté en l’aire. Al Genoa tenen l’espe­rança de poder-lo convèncer perquè con­tinuï defen­sant la samar­reta del Gri­fone, però en l’horitzó es manté un pos­si­ble adeu defi­ni­tiu. “Quan em retiri viuré a Gènova, em sento un genovès més”, ha rei­vin­di­cat fins i tot el mateix davan­ter, nas­cut quasi una dècada abans que Macedònia segellés la seva inde­pendència de Iugoslàvia i fut­bolísti­ca­ment tan impor­tant com el sol que esce­ni­fica la ban­dera del país.

Inde­pen­dent­ment del futur, el que no era nego­ci­a­ble era que en la pri­mera par­ti­ci­pació d’un país inci­pi­ent com Macedònia en un gran tor­neig de selec­ci­ons no hi par­ti­cipés el millor fut­bo­lista de la seva història, un campió d’Europa amb l’Inter de Milà i un davan­ter atem­po­ral, debu­tant amb la samar­reta del seu país fa dues dècades i que encara avui, als 37 anys, és un fut­bo­lista dife­ren­cial per a una nació petita. Ell va fer el gol que els va donar la clas­si­fi­cació i també va ser seva la pri­mera diana en aquest cam­pi­o­nat euro­peu. “Amb quasi 38 anys he de córrer el doble que els nois joves”, ha expo­sat en una entre­vista recent a El País el mateix Pan­dev, que més enllà de l’esforç i la dis­ci­plina, si ha acon­se­guit arri­bar jugant a tocar de la qua­ran­tena, després de tota una vida a la Serie A (Spe­zia, Ancona, Lazio, Inter, Nàpols i ara al Genoa), és perquè ha aca­bat domi­nant tots els racons de l’ofici, i s’ha con­ver­tit en un davan­ter que no té la represa del pas­sat, però intel·ligent en el des­mar­catge i amb el timing just per fer fluir el fut­bol. A més, per a l’actual selecció de Macedònia i per al seu país és alguna cosa més que un fut­bo­lista. “Si segueix a gran nivell és perquè bàsica­ment li encanta el fut­bol. I per a tots els mace­do­nis és un refe­rent, algú que ens ha aju­dat molt a tots i que ha esti­rat el carro perquè el país pugui gau­dir d’aquesta festa”, va asse­gu­rar en una entre­vista a L’Espor­tiu el novem­bre pas­sat el por­ter Stole Dimi­tri­evski.

A més de ser el màxim gole­ja­dor de la curta història de Macedònia, Pan­dev ha aju­dat a desen­vo­lu­par el fut­bol del seu país amb una inversió de tres mili­ons d’euros en una acadèmia que du el seu nom (l’Aka­de­mija Pan­dev), fun­dada el 2010 i que ja ha estat a punt de jugar una com­pe­tició euro­pea amb el seu equip prin­ci­pal (van caure l’any pas­sat en la pri­mera prèvia de l’Europa Lea­gue con­tra el Zrinjski de Mos­tar bosnià). De fet, dels 26 inte­grants de l’actual selecció, n’hi ha un, Mar­jan Radeski, que juga a l’Aka­de­mija, en una clara mos­tra de la dimensió que Goran Pan­dev té al seu país.