Mentre a Catalunya encara hi ha qui aposta per negociar el camí cap a la via escocesa, la selecció d’Escòcia es prepara per disputar el seu partit internacional número 115 contra Anglaterra. Molt més que un partit, perquè el futbol, en ocasions com aquesta, és molt més del que passa damunt del terreny de joc. I Escòcia i Anglaterra s’esbatussen des del segle II, quan l’emperador Adrià va alçar un mur per separar les seves tropes de les temibles tribus del nord. Després va venir més d’un mil·lenni i mig de guerres, odis i recels entre dos veïns que, el 1707, van unificar els seus parlaments. I així estan, encara ara. Per tot plegat, el que passarà aquesta nit a Wembley, amb arbitratge de Mateu Lahoz, no és només un partit de futbol: és també el cara a cara entre l’Anglaterra del Brexit, que es desenganxa d’Europa, i l’Escòcia que també vol desenganxar-se, però dels seus veïns; és la reedició del primer partit internacional de futbol, que es va disputar fa gairebé 150 anys, el 30 de novembre del 1872, i del duel que, fa 25 anys, en la mateixa competició i en el mateix escenari que aquesta nit, va guanyar la selecció anglesa (2-0).

L’últim enfrontament oficial entre anglesos i escocesos va tenir lloc en les eliminatòries prèvies del mundial del 2018. Hi va haver victòria local a Wembley (3-0) i empat a Hampden Park (2-2), amb un gol de Harry Kane en el temps afegit. El balanç total és lleugerament favorable a Anglaterra, amb 48 victòries, per 41 d’Escòcia i 25 empats. Aquesta nit, en tot cas, és favorit l’onze dels tres lleons, tot i els dubtes que va generar el seu debut, amb victòria per la mínima, contra Croàcia. Gareth Southgate encara ha de trobar la manera d’encaixar les seves peces en atac per confirmar la condició de favorit en l’Eurocopa del seu equip. En aquest sentit, sembla que els prometedors Mason Mount i Phil Foden, que no van tenir una actuació gaire destacada contra els croats, seuran a la banqueta.