Dinamarca ha revifat després d’un inici de campionat esfereïdor, amb l’atac de cor que va tenir Christian Eriksen i la posterior derrota contra Finlàndia, i es presenta aquesta tarda al Johan Cruyff Arena d’Amsterdam quasi eufòrica després de la seva contundent victòria en el tercer partit del grup contra Rússia, que li va permetre assegurar-se una segona plaça que l’ha porat a un encreuament terrenal contra una Gal·les que, això sí, ja no és un regal per a ningú, després d’haver arribat a les semifinals en el torneig de fa cinc estius i d’haver estat molt competitiva en un grup en què va quedar per sobre de dos equips que aparentment tenien més cartell que ella, com són Turquia i Suïssa. “No hi ha un honor més gran que defensar la samarreta de Gal·les. Quan els futbolistes porten aquest escut al pit s’enforteixen, senten que és una oportunitat especial per brillar”, ha avisat el seleccionador gal·lès, un Rob Page que va agafar les regnes de l’equip després que Ryan Giggs fos apartat de la selecció després de ser acusat de maltractaments a la seva parella. Amb ell a càrrec de l’equip nacional, Gal·les ha continuat evolucionant amb un equip que manté referents del 2016 com ara Bale, Ramsey o Allen i que ha anat sumant nous incentius, com ara els joves Brooks, Neco Williams o Joe Rodon.

Per al partit d’aquest vespre als Països Baixos, Gal·les no podrà disposar de Nathan Ampadu, sancionat després de ser expulsat contra Itàlia, i té una bona llista d’advertits que es perdrien els quarts en cas de veure una targeta groga (Ben Davies, Chris Mepham, Kieffer Moore, Chris Gunter i Joe Allen).

Al davant hi ha una Dinamarca que ha evolucionat amb els partits, millorada amb el canvi de sistema i amb el dubte de si jugarà amb un davanter de referència com ara Jonas Wind, Dolberg o Cornelius o si mantindrà l’aposta per un fals referent com ha fet en els últims partits el talentós Darmsgaard. “Però és indiferent qui comenci i qui acabi. Hem demostrat que sabem fer molt bons finals de partit amb els jugadors que entren de refresc”, ha manifestat el seleccionador danès, Kasper Hjulmand.

Gal·les afronta els vuitens amb la il·lusió de poder repetir la gesta del 2016, en què només la que acabaria sent campiona, Portugal, la va apartar de la final, mentre que Dinamarca ja s’ha tret l’ensurt d’Eriksen de sobre i sempre competeix empesa per la sorprenent generació campiona del 1992.