Marko Arnautovic és d’aquells futbolistes que desperten fòbies i fílies per allà on passen. Un jugador que no deixa indiferent. El seu caràcter és volcànic i abrupte. Una imprevisibilitat que ha posat en dubte la qualitat d’un futbolista que podria haver estat un dels grans davanters de la seva generació, però el seu caos personal ha esdevingut un punt d’ancoratge. Àustria té un diamant en brut, i el seleccionador austríac, Franco Foda, ho sap. És un davanter diferencial, i per gaudir de la seva qualitat cal pagar certs peatges. Arnautovic, amb 32 anys, està en plena maduresa futbolística, quan molts jugadors temperen els nervis, minimitzen els errors grandiloqüents i es focalitzen en el seu futbol. Arnautovic, però, transita pel camí contrari. Sempre ha anat a contracorrent, i ara, en l’epíleg de la seva carrera, no canviarà de registre.

Una de les imatges de l’Eurocopa és la celebració del gol que va marcar contra Macedònia en la fase de grups. El davanter, d’origen serbi, va celebrar la diana amb actitud racista envers el jugador macedoni Ezgjan Alioski, d’arrels albaneses. El davanter va insultar el seu adversari i va fer un gest amb la mà mentre el seu company David Alaba l’intentava silenciar. El comitè de disciplina de la UEFA el va sancionar amb un partit i el futbolista es va retractar: “No soc racista.” Però el gest ja ha quedat com una de les imatges d’aquesta Eurocopa i s’afegeix als diversos capítols d’indisciplina del punta que semblaven cosa del passat.

Però Arnautovic no és un futbolista normal. Li agrada cridar l’atenció i, com a persona expansiva, contrasta amb l’elegància i la disciplina del nou central del Madrid, David Alaba. Tots dos són com el foc i l’aigua. Elements antagònics. La personalitat d’Arnautovic queda definida amb la seva arribada a la concentració d’Àustria. El davanter va aparèixer al volant d’un Rolls-Royce de color rosa. L’estridència és part de la seva idiosincràsia. De fet, quan estava en edat formativa va passar per tots els equips de Viena sense assentar-se. Els entrenadors destacaven la seva qualitat, però les reiterades mostres d’indisciplina dinamitaven la paciència de qualsevol. Així, va passar per les files del Rapid de Viena i el First Viena fins a recalar al Floridsdorfer de segona divisió, que li va donar l’alternativa amb 16 anys per debutar en el futbol professional. El Twente holandès el va reclutar un any després i se li va obrir un expedient disciplinari per una sospita d’insults racistes a Ibrahim Kargbo, del Willem II. L’acció va quedar arxivada per falta de proves. Tres anys després, va provar sort a les files de l’Inter de Milà. José Mourinho n’era l’entrenador, però no li va donar gaires oportunitats aquell any 2010, quan el conjunt transalpí va guanyar el triplet. “Arnautovic em fa riure, és un noi fantàstic, però té una mentalitat de nen. El seu millor amic, Balotelli, no està millor, així que no és fàcil amb tots dos junts”, explicava llavors el tècnic portuguès. Mourinho li va regalar un rellotge després d’arribar tard de manera recurrent a tots els entrenaments. De fet, una vegada va arribar tres hores abans per una confusió. “Mourinho em va aplaudir i em va donar el seu rellotge, que encara conservo”, rememorava Arnautovic, que va ser expedientat pels italians.

Els problemes van persistir quan va jugar al Werder Bremen, conjunt en què va acumular diversos incidents dins i fora del camp i les seves multes per excés de velocitat eren una rutina diària. “Sempre diu que no i ha de buscar un equilibri per no semblar tan arrogant”, explicava en aquella època el capità del Werder Bremen, Torsten Frings. Anglaterra va ser el país de la redempció per a Arnautovic gràcies a la figura de Mark Hugues, que va mitigar el seu caràcter a l’Stoke City, i també va viure bons moments amb David Moyes al West Ham. Els últims anys ha optat pels diners de la Superlliga xinesa a les files del Xangai SIPG, i va emocionar els seus compatriotes explicant com havia viscut el confinament lluny de la família amb llàgrimes als ulls. El caràcter volcànic va tornar a fer acte de presència en l’Eurocopa, però avui serà un dels referents contra Itàlia (21 h) per fer-se lloc en els quarts.