En un moment de la vida en què potser ja no esperava complir el somni de transcendir amb la samarreta del seu país, un grup de joves ha retornat el somriure a Leo Messi. I entre els quals, segurament cap com Rodrigo de Paul explica millor els perquès d’aquest procés, en què l’astre de Rosario ha deixat enrere els fantasmes del passat i s’ha endinsat en una nova fornada de futbolistes argentins en què el flamant fitxatge de l’Atlético de Madrid ha tingut un paper capital. De De Paul ha transcendit que va trucar per telèfon al 10 del Barça per preguntar-li com aniria a la concentració de la selecció i que, en vista de la resposta que hi aniria en el seu jet privat, li va dir que d’acord, que ell l’acompanyava. Així de fàcil, sense cap vergonya. També se sap que durant les primeres concentracions junts va picar a la porta de la seva habitació per convidar-lo a jugar a cartes, fet poc habitual en la majoria de nouvinguts, sempre tímids i respectuosos amb un futbolista que han admirat des que eren juvenils. Detalls que han captivat Messi i que posen en context la personalitat d’un futbolista que també sobre el terreny de joc ha estat capaç de sintonitzar amb el 10. Mentre que molts pateixen per excés de respecte, De Paul no té fre. Fins al punt d’incentivar els companys a entonar un famós càntic en contra dels brasilers damunt la gespa del Maracanã, just després de proclamar-se campions d’Amèrica. En aquest darrer capítol, Messi li va haver de demanar que no ho fes per respecte al rival.

“Són anècdotes que quadren amb el De Paul que vaig conèixer. Un noi carismàtic, obert i, sobretot, molt positiu”, defineix Fabio Radaelli, que va ser un dels entrenadors que van dirigir De Paul durant la seva etapa formativa al Racing d’Avellaneda, club al qual va accedir sent només un nen (ell és de Sarandí, zona molt propera a Avellaneda) i amb el qual va debutar a primera divisió abans de ser venut al València. “I, futbolísticament, Rodrigo és el reflex de la seva personalitat. Jo sempre dic que és un barrut, un jugador que no té por d’equivocar-se i que confia molt en la seva qualitat, perquè fa bons controls, té driblatge i és precís en la passada”, continua Radaelli sobre un futbolista que durant la seva formació va jugar d’interior esquerre o de mitjapunta en un sistema 4-3-1-2 i que ja a primera va ser reubicat com a extrem en un 4-2-3-1.

Així va arribar al València, on va pagar el peatge del canvi de continent. Però ha estat a Itàlia –on si no?– on De Paul s’ha convertit en un futbolista que ha incorporat a les seves virtuts innates una capacitat de treball que s’intueix per encaixar en un equip de Diego Pablo Simeone. “Ara podem dir que és perfectament un totcampista. El que va fer contra el Brasil al Maracanã a nosaltres no ens sorprèn, perquè ho ha fet tota la vida. És un futbolista que no té por de res. Però és que, a sobre, ara se li veu una resistència i una capacitat per treballar que ha adquirit amb els anys”, tanca Radaelli sobre un Rodrigo de Paul que després de conquerir el cor de Messi s’enrolarà a l’Atlético per cohabitar amb Luis Suárez, en el que serà el seu segon intent de triomfar en la lliga, ara convertit en un futbolista diferencial.