A efectes pràctics, Transnístria és un país autodeclarat independent el 1990, amb la seva frontera, moneda pròpia i Parlament autosuficient. En els mapes del món, en canvi, no apareix la franja de terreny, allargada i serpentejant, que discorre a l’est del riu Dnièster i en paral·lel amb la frontera ucraïnesa, i que per a la resta de països del planeta no és res més que una regió de Moldàvia, estat amb uns dels nivells de vida més baixos de tot Europa. Al lloc web del Ministeri d’Afers Exteriors del govern d’Espanya, de fet, la disjuntiva es fa evident. D’una banda, s’engloba la informació sobre Transnístria dins de la informació referent a Moldàvia. D’una altra, es recomana al potencial viatger que no trepitgi aquest territori. “És una zona a evitar, perquè està fora de control de les autoritats moldaves des de la seva secessió de facto produïda l’any 1990. En aquesta zona la possibilitat de prestar assistència consular podria veure’s limitada”, diu el text.

En un territori en què domina l’ètnia eslava per sobre de la moldava i en què és habitual trobar el senyal de la falç i el martell en els seus racons, en un record nostàlgic d’una Unió Soviètica que per a molts habitants encara és una aspiració idíl·lica, també s’estila, com a moltes exrepúbliques soviètiques, el gust per les oligarquies i monopolis, una estructura econòmica que a Transnístria recau, sobretot, sobre Sheriff, un conglomerat empresarial que aglutina bona part dels sectors del país, des de benzineres fins a supermercats, passant per editorials, serveis de distribució d’aliments i, des del 1997, també la seva branca futbolística amb la fundació del FC Sheriff de Tiraspol. En un país, Moldàvia, amb la renda per càpita més baixa d’Europa (uns 225 euros al mes l’any 2020), el Sheriff, el club de futbol més potent del país des de la seva fundació (ha guanyat 19 de les darreres 21 lligues), es pot permetre tenir un complex esportiu de primer nivell, amb dos dels tres estadis més grans de l’estat moldau i amb un tercer camp cobert per una cúpula en el qual poder jugar els partits en cas de meteorologia adversa. Intractable dins la lliga moldava, a més, ja fa anys que el Sheriff flirteja amb convertir-se en un habitual de les grans competicions europees, fins al punt d’estar amb un peu i mig a la fase de grups de la Champions League després d’imposar-se a Tiraspol, capital de l’autoproclamada Transnístria, a un dels gegants del futbol balcànic com és el Dinamo de Zagreb (3-0). En la fase anterior, a més, el club va donar fe del seu bon present deixant en el camí l’altre referent balcànic com és l’Estrella Roja de Belgrad.

El Sheriff és ara a les portes de l’olimp del futbol europeu, després d’haver-se quedat enredat en l’última fase de classificació l’any 2010 contra el Basilea i d’haver-se fet un nom competint en la fase de grups de l’Europa League en temporades recents, amb el record, per exemple, d’haver-se enfrontat al Tottenham la temporada 2013/14 amb un català, Juan Ferrando, a la banqueta.

Ara dirigit per un ucraïnès, Iuri Vernydub, i amb un equip en què escassegen futbolistes moldaus i en què abunden jugadors sud-americans i africans, el Sheriff amenaça d’irrompre definitivament en el futbol europeu i convertir-se en un dels participants més pintorescos de la fase de grups de la propera Champions League.