El campió de Moldàvia, l’equip de Transnístria

A efec­tes pràctics, Transnístria és un país auto­de­cla­rat inde­pen­dent el 1990, amb la seva fron­tera, moneda pròpia i Par­la­ment auto­su­fi­ci­ent. En els mapes del món, en canvi, no apa­reix la franja de ter­reny, allar­gada i ser­pen­te­jant, que dis­corre a l’est del riu Dnièster i en paral·lel amb la fron­tera ucraïnesa, i que per a la resta de països del pla­neta no és res més que una regió de Moldàvia, estat amb uns dels nivells de vida més bai­xos de tot Europa. Al lloc web del Minis­teri d’Afers Exte­ri­ors del govern d’Espa­nya, de fet, la dis­jun­tiva es fa evi­dent. D’una banda, s’engloba la infor­mació sobre Transnístria dins de la infor­mació refe­rent a Moldàvia. D’una altra, es reco­mana al poten­cial viat­ger que no tre­pitgi aquest ter­ri­tori. “És una zona a evi­tar, perquè està fora de con­trol de les auto­ri­tats mol­da­ves des de la seva secessió de facto produïda l’any 1990. En aquesta zona la pos­si­bi­li­tat de pres­tar assistència con­su­lar podria veure’s limi­tada”, diu el text.

En un ter­ri­tori en què domina l’ètnia eslava per sobre de la mol­dava i en què és habi­tual tro­bar el senyal de la falç i el mar­tell en els seus racons, en un record nostàlgic d’una Unió Soviètica que per a molts habi­tants encara és una aspi­ració idíl·lica, també s’estila, com a mol­tes exrepúbli­ques soviètiques, el gust per les oli­gar­quies i mono­po­lis, una estruc­tura econòmica que a Transnístria recau, sobre­tot, sobre She­riff, un con­glo­me­rat empre­sa­rial que aglu­tina bona part dels sec­tors del país, des de ben­zi­ne­res fins a super­mer­cats, pas­sant per edi­to­ri­als, ser­veis de dis­tri­bució d’ali­ments i, des del 1997, també la seva branca fut­bolística amb la fun­dació del FC She­riff de Tiras­pol. En un país, Moldàvia, amb la renda per càpita més baixa d’Europa (uns 225 euros al mes l’any 2020), el She­riff, el club de fut­bol més potent del país des de la seva fun­dació (ha gua­nyat 19 de les dar­re­res 21 lli­gues), es pot per­me­tre tenir un com­plex espor­tiu de pri­mer nivell, amb dos dels tres esta­dis més grans de l’estat mol­dau i amb un ter­cer camp cobert per una cúpula en el qual poder jugar els par­tits en cas de mete­o­ro­lo­gia adversa. Intrac­ta­ble dins la lliga mol­dava, a més, ja fa anys que el She­riff flir­teja amb con­ver­tir-se en un habi­tual de les grans com­pe­ti­ci­ons euro­pees, fins al punt d’estar amb un peu i mig a la fase de grups de la Cham­pi­ons Lea­gue després d’impo­sar-se a Tiras­pol, capi­tal de l’auto­pro­cla­mada Transnístria, a un dels gegants del fut­bol balcànic com és el Dinamo de Zagreb (3-0). En la fase ante­rior, a més, el club va donar fe del seu bon pre­sent dei­xant en el camí l’altre refe­rent balcànic com és l’Estre­lla Roja de Bel­grad.

El She­riff és ara a les por­tes de l’olimp del fut­bol euro­peu, després d’haver-se que­dat enre­dat en l’última fase de clas­si­fi­cació l’any 2010 con­tra el Basi­lea i d’haver-se fet un nom com­pe­tint en la fase de grups de l’Europa Lea­gue en tem­po­ra­des recents, amb el record, per exem­ple, d’haver-se enfron­tat al Tot­ten­ham la tem­po­rada 2013/14 amb un català, Juan Fer­rando, a la ban­queta.

Ara diri­git per un ucraïnès, Iuri Verny­dub, i amb un equip en què escas­se­gen fut­bo­lis­tes mol­daus i en què abun­den juga­dors sud-ame­ri­cans i afri­cans, el She­riff amenaça d’irrom­pre defi­ni­ti­va­ment en el fut­bol euro­peu i con­ver­tir-se en un dels par­ti­ci­pants més pin­to­res­cos de la fase de grups de la pro­pera Cham­pi­ons Lea­gue.