La pri­mera vegada que va tre­pit­jar Angla­terra va sor­tir amb la cua entre les cames. Qui li havia de dir ales­ho­res a Moha­med Salah (Nagrig, Egipte, 1992), aquell estiu del 2012 quan va haver d’aban­do­nar el Chel­sea, ins­ti­gat per José Mou­rinho, que tor­na­ria algun dia per con­ver­tir-se en ban­dera de la com­pe­tició i icona mun­dial d’un país, Egipte, on els seus grans fut­bo­lis­tes han ten­dit sem­pre a con­for­mar-se a ser refe­rents de l’Al-Ahli o El Zama­lek, clubs amb segui­ment mas­siu al país de les piràmides. “En la seva pri­mera etapa a Angla­terra no estava pre­pa­rat. Ni men­tal­ment ni psi­cològica­ment, no es va adap­tar”, ha resu­mit Mou­rinho, que també té en la seva creu haver obviat el talent inci­pi­ent d’altres refe­rents de la Pre­mier com Lukaku i Kevin de Bruyne.

Nas­cut a Nagrig, a més de 100 quilòmetres del Caire, Salah estava ales­ho­res acos­tu­mat a tre­ba­llar a l’ombra. De petit solia fer tres hores d’anada i tres de tor­nada a la capi­tal egípcia per entre­nar-se amb l’Arab Con­trac­tors. Mai va jugar en un dels grans equips del seu país i ser obviat pel Chel­sea no va fer més que allar­gar un tra­jecte que l’ha aca­bat con­ver­tint en el faraó d’Anfi­eld i, de retruc, des de finals d’octu­bre, en l’africà que més gols ha mar­cat en la Pre­mier, ful­mi­nant la marca del por­tentós Didier Drogba. “Moha­med com a per­sona és molt humil, molt pro­per, diver­tit també, li encanta veure pel·lícules de comèdia. Però al camp és extre­ma­da­ment com­pe­ti­tiu, li encan­ten els rep­tes”, sosté Diaa Ali Gohar, peri­o­dista egipci pro­per a la figura d’un Salah que a Itàlia, pri­mer a Florència i després a Roma, va reflo­tar una eclosió fut­bolística que ja havia insi­nuat en els seus dies a Basi­lea.

Caure a Liver­pool i con­viure amb Klopp va aca­bar de dina­mi­tar un poten­cial que s’explica pel seu talent natu­ral, però també per una devoció pel dia a dia, per l’entre­na­ment i per hàbits ali­men­ta­ris. “La nutrició és impor­tant, és part del joc i a mi m’ha aju­dat en la recu­pe­ració, a dor­mir millor i a adap­tar-me ràpida­ment”, ha asse­gu­rat recent­ment a la CNN un Salah que viu un dels moments de forma més por­ten­to­sos des que va fir­mar pel Liver­pool l’estiu del 2017. De fet, amb una mit­jana de 0,91 gols per par­tit en aquesta Pre­mier, l’egipci viu per sobre dels 0,89 amb què va tan­car el curs 2017/18, i fins al dia d’avui és el seu millor regis­tre gole­ja­dor. “Qui està per sobre d’ell ara mateix? És evi­dent que hi ha Lewan­dowski, que Ronaldo i Messi encara tenen un gran poten­cial i que vindrà Mbappé, però el veig entre­nar-se cada dia i puc asse­gu­rar que ara mateix és el millor”, ha pro­cla­mat en les dar­re­res set­ma­nes Jürgen Klopp, que ha vist des de pri­mera fila Salah fer gols plens de força i habi­li­tat en l’últim mes, com els que va mar­car al Wat­ford i al Manc­hes­ter City. “Ha estat un dels millors. Però no només aquesta tem­po­rada, sinó ja fa anys. A vega­des parlo amb ell, és un noi extra­or­di­nari”, ha con­fes­sat Fer­nando Tor­res, exlle­genda del Liver­pool i com­pany de ves­ti­dor de Salah durant aque­lla impro­duc­tiva etapa al Chel­sea.

Autor de 140 gols al Liver­pool en totes les com­pe­ti­ci­ons, Salah és el desè juga­dor que més vega­des ha mar­cat amb el con­junt scou­ser i és a 32 gols, per exem­ple, d’enxam­par l’etern Kenny Dal­glish, a qui tot Anfi­eld coneix com el rei. Del King, al Faraó.