Volien un entrenador que tingués experiència treballant amb gent jove, i el fet d’haver estat en les categories inferiors del Barça i també en el Salzburg, a més del fet que parlava francès, va fer que es fixessin en mi com a candidat. Em van plantejar un projecte molt coherent, i la veritat és que a Reims he trobat tot el que esperava.

Sí, però en part per això crec que puc aportar una mirada diferent i fer una bona feina. Per a mi és un repte venir a un futbol diferent i intentar inculcar una manera diferent d’entendre el joc. I crec que a Reims ho estem aconseguint, amb la plantilla més jove de la lliga, amb molts futbolistes que han debutat aquesta temporada en la Ligue 1. Potser amb una mica més d’experiència i eficàcia a dalt estaríem millor classificats, però la idea del club és treballar amb aquests perfils joves, i la sensació que tinc és que anem per un bon camí.

Aquesta eficàcia que tenia el Boulaye l’any passat potser és el que ens està faltant. A més, era un futbolista que es movia molt bé, que entenia les desmarcades de ruptura, ràpid, que els servia molt en el futbol de transicions que feia el Reims l’any passat, quan era un equip que defensava bastant baix i intentava atacar ràpid. Nosaltres estem intentant canviar la filosofia i la manera d’encarar els partits, però lògicament si falta el millor golejador que tenies a la plantilla, tot costa una mica més.

Has de fer una mica de tot. El que no pots fer és si tu tens extrems bons i amb un contra un, no fomentar-los. Has d’adaptar-te als jugadors, però el que no es pot negociar és la filosofia. La meva essència com a entrenador no la canvio independentment del lloc on soc.

Són futbolistes que amb 17 o 18 anys estan formats físicament per competir a l’alt nivell, molts d’ells. Tenen potser alguns problemes més tàctics, però són futbolistes joves i amb fam de fer el salt. Els ajuda el fet que aquí els equips no tenen problemes a fer-los debutar aviat i que també estan molt predisposats a la venda dels jugadors. Quan un equip té un jugador de talent, el vol exposar per poder vendre’l.

És un club en el qual ja fa temps que de tranquil·litat n’hi ha poca, però és el que tenen els resultats, i no només en el Barça, sinó a tot arreu. Quan no es guanya comencen a sortir coses que no ajuden a tenir regularitat ni estabilitat. Esperem que l’arribada de Xavi pugui revertir una mica la situació i que ell pugui estar molts anys a la banqueta, perquè serà un senyal que s’estan fent bé les coses.

Si només fos un tema anímic, portant dos o tres futbolistes que animessin el vestidor ja n’hi hauria prou. Em sembla que el present del Barça té problemes una mica més profunds, més enllà que també hi pugui faltar un cert positivisme.

Passa a tots els equips, i si mirem la història del Barça, sempre que hi ha hagut un gran entrenador que ha guanyat molts títols ens ha tocat viure una època una mica més convulsa, perquè hi ha molta tendència a comparar, i si no s’aconsegueix el mateix res té el mateix valor. No és fàcil, i a sobre actualment aquesta etapa ha vingut acompanyada de molts canvis a la banqueta, la llotja i també d’idea de club, i tot encara es fa més difícil.

El conec com a jugador, no l’he seguit tant com a entrenador, però sabent la idea de joc que té i quan l’escoltes parlar, estic convençut que el Barça jugarà bé. A partir d’aquí, com a tot arreu, dependrà dels futbolistes que tinguis i que sàpiguen marcar diferències, per acabar les jugades i estar forts a les dues àrees. Però el que estic convençut és que fora de les àrees el Barça serà un equip que jugarà molt bé.

Haurà de buscar solucions. Memphis Depay, per exemple, de jove va jugar molt d’extrem, i el Barça és un club en què quan l’extrem, el davanter o qui sigui està lesionat, en el futbol de base hi ha d’haver futbolistes preparats per aprofitar l’oportunitat de la seva vida. Tots els equips de totes les categories juguen igual precisament per això, perquè hi pugui haver una continuïtat.

Sí, però estem en el mateix, és un procés natural. Sigui pel que sigui el Barça no ha pogut fitxar els migcampistes que hauria desitjat, han sorgit vacants i encara que l’oportunitat els ha arribat sent molt joves, han demostrat que tenen la formació i el talent per estar en el primer equip. És com hauria de ser sempre.

No recordo exactament amb quina edat va començar Messi a tenir molta presència en l’equip, però sí que és cert que Gavi està demostrant una maduresa que no és normal. Si tu el veus jugar i no saps quina edat té, diries que porta molt de temps jugant en aquell equip. Pel que sembla és un noi molt centrat, i a mesura que vagi jugant més partits tant de bo que es pugui anar completant i pugui ser un dels líders del futur Barça.

Espero que el Xavi estigui molt temps a la banqueta, voldrà dir que el Barça va bé i que es guanyen partits. Si algun dia m’ha de tocar a mi ja arribarà, però no estic pensant en això, perquè a més tinc feina que m’ocupa en el dia a dia.

Quan vaig estar en el Red Bull Salzburg vaig aprendre moltes coses molt diferents al que jo havia viscut en el Barça. És una escola que sense pilota treballa moltíssim el que en diuen la contrapressió. És un futbol que reclama un gran treball físic, però jo el que trobava a faltar una mica era que tinguessin solucions amb la pilota. Ells ho basaven tot molt a anar a pressionar la pèrdua, mentre que una de les meves lluites allà era fer-los entendre que com menys cops perdessin la pilota, menys vegades haurien d’anar a pressionar. Sí que és cert que darrerament hi ha entrenadors com ara Jurgen Klopp o Julian Naggelsmann que han anat completant la idea i conjuntant-ho tot; una mica seria el futbol total.

El futbol actual és una barreja de tot. Si només fos una qüestió d’intensitat i de físic guanyarien sempre els equips africans, que són els més ràpids i poderosos. Però no és així; el futbol és un esport en què entren en joc molts factors.