Llàgrimes d’alegria i llàgrimes de felicitat. Disset anys defensant una mateixa samarreta donen per molt. Des de la glòria eterna de guanyar una Champions League fins a una relliscada fatídica que va privar el Liverpool de guanyar la seva primera Premier League el 2014. Aquell dia, sent ja un futbolista veterà i amb el segell de llegenda red assegurat, tornant d’Anfield cap a casa amb el cotxe, Steven Gerrard (Whiston, Regne Unit, 1980) no va poder reprimir els sentiments i es va posar a plorar com un nen, pensant que havia fallat a tota aquella gent. A la seva gent. Perquè si a algú li corre la sang vermella de veritat és a l’etern capità. Algú que va respirar Liverpool des que era un nen, des de les tragèdies, com la de Hillsborough, on va perdre la vida el seu cosí, fins a l’últim dia en què es va vestir de vermell i va saltar a la gespa de la que sempre va ser casa seva. “He jugat davant els aficionats de tot el món, i puc assegurar de veritat que vosaltres sou els millors”, va dir aquell dia Gerrard, que amb 710 partits oficials a l’esquena –el tercer en la història del Liverpool–, va tancar una etapa que val per una vida sencera. “A partir de demà, res serà igual”, va afirmar sobre la gespa.

I avui, sis anys, sis mesos i 24 dies després, el fill pròdig tornarà a passar sota l’escut del Liverpool per retrobar-se amb els seus, i tindrà segurament una sensació estranya, perquè ho farà com a entrenador de l’Aston Villa i per enfrontar-se al seu club per primera vegada. Quan va marxar, Gerrard va demanar temps per “descansar i reflexionar”, per decidir per on seguia el seu camí, encara que va avançar que segurament seria vinculat al futbol. Aleshores, molts van flirtejar amb la idea de veure’l a la banqueta d’Anfield. I Stevie va pel camí.

Va decidir que sí, que seria entrenador. I després d’un primer pas per l’equip sub 18 del Liverpool, on ja va poder departir en més d’una ocasió amb Jürgen Klopp, va decidir que havia de volar sol. I que havia de fer-ho lluny d’Anfield. Per això, quan el Glasgow Rangers va trucar-li, va entendre que era el moment. “Vaig sentir una sensació especial a l’estómac, sento que ho puc fer bé”, va dir el dia de la seva presentació un Gerrard que, en la seva primera experiència en una banqueta professional, es disposava a aixecar un gegant caigut, un Rangers que, després d’haver-se hagut de refundar per problemes financers, ja no havia aconseguit rivalitzar amb el seu etern rival, el Celtic. De fet, l’última vegada que l’havia derrotat en un duel cos a cos, en un Old Firm, havia estat el 2012. El 29 de desembre del 2019, Gerrard va retornar l’orgull al públic d’Ibrox, amb una victòria per la mínima que acabaria desembocant en un títol l’any següent que impediria que el Celtic guanyés la desena lliga seguida, una fita que el conjunt catòlic havia marcat com a gran objectiu. Allò el va convertir en un heroi per a la part blava de Glasgow. “Ha elevat el nivell i a sobre ha professionalitzat el club”, assegura el periodista Scott McDermott, que ha seguit de prop la feina de l’exmigcampista a Escòcia. “Ell va iniciar millores al camp d’entrenament i a l’estadi i sobre la gespa ha estat capaç de donar una identitat i un estil al Rangers. No ha passat tant des dels problemes econòmics del club i Gerrard ha aconseguit reconduir una situació difícil”, afirma. Amb un 4-3-3 com a mòdul principal, Gerrard va cuinar en poc temps un equip competitiu, capaç de defensar amb solvència contra equips del seu nivell i de ser agressiu en atac en el context de la lliga escocesa, elevant el nivell de jugadors polèmics com Alfredo Morelos, potenciant joves com Ryan Kent i amb la influència ofensiva dels laterals com a tret diferencial. En les dues temporades senceres que ha estat a la banqueta (2019/20 i 2020/21), Borna Barisic ha generat 35 gols en 90 partits i el prolífic James Tavernier, capità de l’equip, 53 en 92.

Per mèrits propis, per una tasca innegable a Glasgow, Gerrard s’ha guanyat una banqueta a la Premier League i aquesta tarda torna a Anfield després d’haver guanyat tres dels primers quatre partits com a tècnic de l’Aston Villa. “Entenc el soroll que hi pugui haver, però no deixa de ser una oportunitat de guanyar tres punts i només em centro a preparar l’equip de la millor manera”, va dir ahir Gerrard, intentant sufocar el que sembla impossible: que la rebuda d’Anfield li estovi el cor abans d’haver de competir.