La dita diu allò de renovar-se o morir. Però en el cas de l’Atlético de Madrid del Cholo Simeone, l’evolució està sent un cavall de batalla que l’ha acabat allunyant de la seva essència sense arribar a excel·lir en alguna cosa diferent d’aquell futbol de trinxera i sacrifici que l’ha dut a instal·lar-se entre els millors equips d’Europa.

Una vegada al cim, l’entorn colchonero ha demanat de manera reiterada a Simeone una metamorfosi, que fos capaç de construir un Atlético que a més de viure amb la destral a la mà tingués la capacitat de pintar un quadre. Però víctima del símil de la manta curta, en l’intent de tapar-se el cap, a l’Atlético els peus li han quedat al descobert. De fet, el d’enguany és un equip que passa fred, incapaç de traduir en un joc més fluid una inversió en el mercat que cada any ha tingut més potencial ni de sostenir aquella cuirassa defensiva que futbolistes com Diego Godín o Gabi un dia van abanderar.

La derrota en la supercopa n’és el millor exemple. Encaixar dos gols a pilota aturada, pecat mortal per a un equip de Simeone. “Hi ha coses que no es poden amagar. I és evident que nosaltres hem de millorar la nostra agressivitat a les àrees”, va remugar el Cholo, encara en calent a Riad, minuts després que primer Yeray Álvarez imposant-se en el salt i després Nico Williams, aprofitant la falta de contundència dels madrilenys, els neguessin l’accés a la final de la Supercopa.

I és evident que el que va succeir a l’Orient Mitjà no és un accident. És el reflex d’un equip que arrossega els pitjors registres defensius des que el tècnic de Buenos Aires es va fer càrrec de l’equip a mitjan temporada 2011/12. De fet, per primera vegada des d’aleshores, el seu equip acumula un bagatge de més d’un gol encaixat per partit, una tendència que fins i tot ha convertit Jan Oblak en un ésser terrenal. “Molts dels gols que hem encaixat aquesta temporada són per errades nostres”, va reflexionar dijous l’eslovè, porter menys golejat la temporada passada i enguany 12è en aquest rànquing, havent aconseguit deixar la porteria a zero en només un 30% dels partits que ha disputat en el torneig de la regularitat.

Lluny ha quedat la temporada 2015/16, en què el porter de Ljubljana, amb tan sols 18 gols encaixats en 38 jornades de lliga, va igualar Paco Liaño (Deportivo de la Corunya), com el millor Zamora de la història del campionat. Viu en la Champions de miracle però lluny en la lliga, l’Atlético busca un nou rumb després d’una dècada prodigiosa sota la direcció d’un Simeone que posa aquest Atlético davant del mirall i probablement no s’hi reconeix.