SERGIO GÓMEZ
FUTBOLISTA BADALONÍ DE L’ANDERLECHT
“Reconvertir-me a lateral era un repte i n’estic gaudint”
“La recepta és la humilitat. Hi ha jugadors que apuntaven molt amunt i que després no han aconseguit respondre a les expectatives”
“Sempre ha apostat pels joves, no només ara; m’alegro molt que els que estan tenint l’oportunitat l’aprofitin, perquè a molts d’ells els conec i sé que tenen un gran nivell”
La seva trajectòria en les categories inferiors l’anunciava com un futbolista predestinat. La realitat del dia a dia, en canvi, l’ha dut per un camí més llarg del que potser molts esperaven d’algú de tècnica depurada, que l’any 2017 va ser nomenat segon millor jugador del món en categoria sub-17 només al darrere de Phil Foden i per qui el Borussia Dortmund va fer una aposta important per arrencar-lo de la Masia. Però lluny de perdre de vista els seus objectius, Sergio Gómez (Badalona, 2000) va trobar una alternativa i, després d’una primera cessió a l’Osca, està vivint un any d’expansió a l’Anderlecht belga, on sorprenentment està sent un dels noms del campionat jugant en una posició inesperada, de lateral, en què és un dels millors assistents de la lliga.
S’està sorprenent a si mateix?
La veritat és que passar a jugar de lateral per a mi va ser tot un repte, però ja durant la pretemporada el mister [Vincent Kompany] m’havia donat molta confiança, ell ja m’havia transmès una idea clara del que volia quan em va trucar per anar a l’Anderlecht i això està fent que pugui jugar amb tranquil·litat. Òbviament era una posició a la qual no estava acostumat, necessitava certa adaptació, però crec que ho estic fent i si em toca seguir jugant de lateral encara tinc marge per fer-ho millor.
O sigui, que Kompany pensa en vostè ja com a lateral...
Pot ser sorprenent, però sí. I quan ell t’anava explicant la manera com volia jugar, els mecanismes de l’equip, tot m’anava encaixant una mica més. Vol que l’Anderlecht sigui protagonista, que ataqui amb els laterals i això em dona la possibilitat de jugar ben alt sobre el terreny de joc, en una posició que per moments s’assembla una mica més a la d’extrem que reconec molt millor.
Ha hagut de fer un intensiu de la posició o la interpreta instintivament?
En la faceta defensiva potser és on podia tenir més dificultats i aquí Kompany, que era algú que tenia grans conceptes defensius, m’està intentant ajudar. A l’inici sí que em va donar una mica més de marge perquè em pogués adaptar a l’equip i a tot el que l’envolta, però ara a vegades ens quedem i fem exercicis més específics de la faceta defensiva perquè tingui l’oportunitat de millorar.
Passar de jugar a tres quarts de camp, on qualsevol nen somia jugar, al rol de lateral, a vegades menys lluït, reclama també una bona dosi d’humilitat.
És evident que la gent en qui més es fixa és en els mitjapuntes i en els davanters, en els que fan gols, però com diu s’ha de tenir aquesta dosi d’humilitat, que crec que la tinc, i el que més em preocupa és aportar a l’equip, que tant l’entrenador com el club estiguin satisfets amb la meva aportació i viceversa. Ara mateix puc dir que estic gaudint molt a l’Anderlecht.
Creu que la temporada que està fent pot donar un impuls a la seva carrera?
Cada futbolista, quan comença una temporada, pensa que té al davant l’oportunitat de fer un salt. Jo ho penso abans de cada temporada. I sí que aquest any per a mi era especialment motivador pel fet de venir a un club com l’Anderlecht i acceptar el repte de jugar en una nova posició. Crec que m’està anant prou bé.
Quan un ha estat Pilota de Plata en un mundial sub-17, costa més acceptar les dificultats que sorgeixen per assentar-se a l’elit?
A vegades en aquests tornejos de futbol base, sobretot els que són televisats, un es va fent un nom, la gent et va coneixent i a vegades conviure amb això no és senzill. Però la recepta és clara si vols arribar: ser humil i seguir treballant perquè en el futbol mai saps el que pot passar. Hi ha molts exemples de futbolistes que apuntaven molt amunt i que després no han aconseguit respondre a aquestes expectatives; és important ser-ne conscient.
Fins a quin punt és important el context futbolístic perquè un jugador transcendeixi?
Ho és bastant. Una de les coses que fan que em decanti per l’Anderlecht és que estan disposats a apostar per un joc combinatiu, amb un entrenador com Vincent Kompany que va aprendre molt de l’època com a futbolista i la veritat és que el sistema de joc m’encaixava molt amb l’estil de joc que he après tant al Barça com també a l’Osca, on Míchel apostava molt per això.
Vostè és un jugador que domina el joc entre línies i ara s’ha adaptat al lateral. Es veu en un equip de Guardiola o de Xavi, on a vegades els laterals en fase ofensiva es converteixen quasi en migcampistes?
Aquí a l’Anderlecht som un equip en què situem molts futbolistes per dins i el que em demana l’entrenador és que doni una mica més de profunditat. A més, crec que li agrada que sigui un futbolista amb cames per fer la banda. Però sí crec que seria capaç de jugar més a aquest joc de ficar-se més per dins venint des de la banda.
Serà un bon entrenador Vincent Kompany?
El veig amb moltes ganes, s’ho pren tot amb una gran seriositat i crec que serà entrenador durant molts anys. A més, és una persona a qui li agrada competir, t’ho transmet cada dia i crec que a un equip de joves com nosaltres això ens fa molt bé.
Avui juguen contra el Saint-Gilloise, un ascendit que és líder...
Estan sent una gran sorpresa, un equip que està fent les coses bé i que s’ha guanyat el dret a tenir un marge d’avantatge sobre la resta. Per a nosaltres serà un partit fonamental, necessitem guanyar per acostar-nos en la classificació i continuar a bon ritme en el campionat.
Si hagués previst la situació que està vivint el Barça, que l’ha obligat a apostar molt per joves, s’hauria repensat la decisió de marxar?
El Barça sempre ha estat un club que ha apostat pels joves, no és només una cosa d’ara. Era difícil, això sí, preveure que hi hauria una pandèmia que deixaria en una situació econòmica complicada el club. M’alegro molt que els joves que estan tenint l’oportunitat l’estiguin aprofitant perquè a molts d’ells els conec i sé que tenen un gran nivell.
L’està sorprenent l’impacte de Nico i Gavi?
No, gens ni mica. He estat amb ells a la Masia, sabia el potencial que tenien tots dos, els he seguit perquè tinc bona relació amb ells i tant de bo puguin continuar disposant de minuts per créixer.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dissabte,29 juny 2024