“Chi cerca, trova.” És la frase que en molts rotatius italians s’atribueix a Pantaleo Corvino, director esportiu amb més de 30 anys d’experiència en el futbol. Qui busca, troba. I en un dels seus innumerables viatges als Balcans, a l’aleshores responsable de la secretaria tècnica de la Fiore, actualment al Lecce, li va cridar l’atenció la silueta ja allargada de Dusan Vlahovic (Belgrad, Sèrbia, 2000), que ja aleshores, arribat feia no gaire a l’acadèmia del Partizan, ja lluïa un físic imponent i unes virtuts futbolístiques que no passaven de clubs importants com ara l’Atalanta i el Borussia Dortmund. Va ser només Corvino, però, qui es va atrevir a oferir un milió i mig d’euros pel davanter. Molts ho van considerar excessiu per un noi que encara no havia complert els 18 anys. Avui, en canvi, Corvino somriu. Com tantes altres vegades. Ell va dur Stefan Jovetic a Florència. I va ser un èxit. Juntament amb Vlahovic, també se la va jugar amb Nikola Milenkovic, avui un dels efectius més preuats del club en el passat. També als Balcans, va trobar Mirko Vucinic, a qui va reclutar per al Lecce abans de convertir-se en un jugador important en clubs com la Juve i la Roma. O el búlgar Valeri Bojinov, a qui va dur rumb cap a Itàlia per jugar també al conjunt del Via del Mare, abans de passar per clubs de pes com la Fiore i la Juventus.

Poques vegades, però, l’ull de Corvino ha deixat un rèdit tan evident. Va portar a Florència un adolescent per un milió i mig d’euros, i avui, tres anys i mig més tard, marxa convertit en un dels davanters més reputats del planeta i deixant gairebé 70 milions d’euros a una Fiorentina que encara n’hauria pogut treure un botí més gran si el contracte del serbi no expirés la temporada vinent. Pel camí, Vlahovic deixa 49 gols en 108 aparicions vestit amb la samarreta viola, la majoria dels quals han arribat en l’últim any, i confirma un potencial que molts ja li intuïen quan, a la seva planta innegable (1,90 m), hi ha anat sumant una musculatura que li ha permès batre’s amb els defenses més dotats de la Serie A. Ja quan va arribar, amb el filial de la Fiore, va deixar constància del que podia acabar sent marcant 20 gols en 22 aparicions. “Era un predestinat, es veia”, ha manifestat en alguna ocasió Corvino. “Sí, era un futbolista que ho tenia tot”, confessa Veljko Paunovic, exdavanter de l’Atlético de Madrid i que va coincidir amb Vlahovic durant la seva estada com a tècnic a les categories inferiors de la selecció sèrbia. “El vaig conèixer amb 15 anys i ja era un noi que físicament destacava, que jugava bé d’esquena, però que també era versàtil i que a sobre tenia bona cama esquerra”, sosté Paunovic, actualment entrenador del Reading anglès. Itàlia l’ha acabat de cuinar el futbolista. “Ha guanyat més capacitat de gestió de la pilota, molta més lectura del joc”, assenyala el seu compatriota, que, malgrat totes les virtuts futbolístiques que estan a l’abast dels ulls del públic, si destaca alguna cosa és la mentalitat del nou ariet de la Juve. “A vegades sorprèn per excés fins i tot, em recorda en algunes coses Cristiano Ronaldo, en aquest afany de ser competitiu, aquest caràcter guanyador”, explica Paunovic.

En l’estiu postpandèmia, el del 2020, Vlahovic encara no era titular a l’Artemio Franchi, rivalitzant amb l’ivorià Christian Kouamé, una mica més madur per edat (tres anys més) però clarament sense la mateixa traça. Poc després, però, Vlahovic es va posar a fer gols amb una assiduïtat incontestable i va elevar el seu caixet fins al punt de ser l’alternativa més clara que el mercat oferia a l’anhelat fitxatge d’Erling Braut Haaland. “És un davanter que observo. Intento comprendre la seva finalització i com es mou. Crec que, amb compromís, puc arribar al seu nivell”, va declarar el mes d’abril passat un Vlahovic que ja és a Torí, havent deixat enrere una ferida a Florència que no és nova. I és que, per als aficionats de la Fiore, no hi ha traïció més gran que canviar la samarreta viola per la bianconera, que seguir els passos que el 1990 va emprendre l’il·lustre Roberto Baggio i que recentment han repetit Federico Bernardeschi i Federico Chiesa. El canvi de samarreta li ha costat amenaces, el rebuig per part d’una afició que sent el seu llegat tacat, però fa el pas cap a un futur en una lliga que coneix, que ja domina, i cap a un gegant en transició que busca un nou referent en el qual recolzar-se. Vlahovic, l’adolescent del milió i mig d’euros, ja és a Torí per consolidar tot allò que Corvino va intuir fa uns anys.