La imatge dels jugadors del Chelsea al final del partit va ser ben representativa del que va passar ahir al Santiago Bernabéu. Rüdiger, Ziyech, Mount, Havertz, Marcos Alonso, per exemple, van quedar quiets sobre la gespa, immòbils, drets, alguns amb les mans al cap, astorats, estupefactes, amb la mirada clavada a l’horitzó. No entenien res del que havia passat després de 120 minuts de joc. I és que van manegar el Madrid, van pràcticament liquidar-lo remuntant-li l’eliminatòria i posant-se 0-3, però en el tram final, en el minut 80, una genialitat de Modric va servir en safata l’empat a Rodrygo, que va forçar la pròrroga, en què Benzema va decidir (2-3). El conjunt dirigit per Carlo Ancelotti és a semifinals, després de fer un partit lamentable, amb un desenllaç, una vegada més, de difícil explicació que li serveix per alimentar la llegenda de la seva particular mística a Europa.

Va ser, doncs, la d’ahir al feu madridista, una pel·lícula repetida, similar a la vista en l’eliminatòria anterior contra el PSG i en d'altres nits a la màxima competició continental. Ahir, al contrari que en l’anada a Stamford Bridge (1-3), l’equip entrenat per Thomas Tuchel va ser molt superior a l'equip blanc, no el va deixar travessar de mig del camp durant molts moments, i de mica en mica el va anar colpejant; primer Mount (15’), després Rudiger (51’) i finalment Werner (75’) van capgirar el marcador, contra un Madrid que no va oferir resposta en cap moment i que a punt va estar d’encaixar el quart, just abans que Rodrygo (80’) forcés la pròrroga quan aquesta es veia més que improbable.

I en el temps extra, ja amb les forces més igualades, Benzema (96’), amb un cop en una centrada de Vinicius, va tornar a decantar l’eliminatòria de la banda dels madridistes. Fins al final, el Chelsea va collar, va tenir oportunitats per enviar l’enfrontament als penals, però no va encertar. El Madrid espera ara rival de l’encreuament entre l’Atlético i el Manchester City.