Soc enginyer de professió. Vaig jugar a la PB Sants, en les categories inferiors del Barça, a la Damm, al Barça C, al Barça B, al Tenerife, al Nàstic, a Anglaterra i després al Cornellà, club del qual he estat president els últims deu anys. Sempre he estat vinculat al futbol i he estat representant dels clubs de 2a divisió B a la federació espanyola, així com a l’organisme de control dels drets de televisió de la copa. Però mai he tingut un vincle de directiu en cap federació.

Crec que el meu aprenentatge com a jugador i com a gestor de club pot ajudar a millorar les condicions del futbol català. Una altra de les raons és que durant la pandèmia s’han pres decisions injustes per als clubs, que no han rebut l’ajuda necessària per poder-se recuperar adequadament. Així vaig començar a recórrer territori i hem estat per tot Catalunya per veure la problemàtica local real. Hem vist que els clubs han patit molt i que la gent vol un canvi per tenir unes condicions millors. Hi ha molts clubs oblidats.

És la primera vegada que un precandidat que no ha estat dins la FCF obté tants avals. És un fet històric i els clubs ens col·loquen com la primera opció pel canvi. Sempre he volgut ser coherent i hem demostrat que som propers. El canvi que volem és que la FCF sigui una federació molt més propera.

És un equip multidisciplinari. El 80% de l’equip és gent nova. Gent del futbol i professionals de molts sectors. Sempre dic que l’estil de gestió el marca el president i no podem mantenir l’estil de gestió actual.

El que no volem és una federació continuista que estigui cada dia als jutjats i promogui la crispació entre clubs, ni una federació polititzada en què l’objectiu sigui la projecció institucional del president. Volem una federació de la gent del futbol.

Com deia, gairebé tota la llista és gent nova. Soteras i Isern també són de l’etapa de Subies i porten gent d’aquella etapa. És una eina per desprestigiar un adversari i que no aporta cap valor al procés. He viscut atacs a la meva persona, però nosaltres parlem de futbol. No entraré en debats estèrils.

Que s’ha de complir. Tenim un equip d’economistes que ha estudiat els números i el resultat és que som la federació més cara. El que es necessita és reduir la factura dels clubs i ajudar-los. Se’ls ha de donar una temporada de recuperació postpandèmia que no han tingut. Els diners han de ser als clubs. No hem de tenir la federació més rica mentre els clubs pateixen.

La primera temporada hi hauria una bonificació del 100% de la despesa federativa. I els anys següents de mandat, es reduiria condicionat a l’eficiència que s’aconsegueixi. S’ha de reduir la despesa de la FCF. Ara té un pressupost de 27 milions d’euros i la majoria d’aquests ingressos surten dels clubs. S’ha de reduir aquesta despesa.

Ha d’ajudar a reduir la despesa. I ha de millorar el servei, la proximitat i la personalització en la presa de decisions. No pot ser que un tema local de l’Alt Empordà es decideixi a Barcelona. Cada territori ha de tenir una federació pròpia, amb estructura, personal i pressupost propi. És l’única manera d’apropar la federació als clubs i que la presa de decisions sigui encertada perquè els clubs hi participaran molt més que ara.

L’obligació de la FCF és vetllar per la xarxa de clubs del territori, i aquests són els clubs petits i de poble. Se’ls han de fer arribar més recursos, han de tenir menys despesa i s’ha d’assegurar que els jugadors en etapes formatives continuïn en aquests clubs. Tenim mesures al programa per fer-ho. No ha de costar el mateix una nova inscripció que una renovació, s’ha de limitar la distància d’empadronament del jugador i s’han d’aplicar costos incrementals depenent dels equips inscrits.

Quan estàs en un club compleixes les normes de la FCF. Qui s’ha equivocat no canviant aquestes normes són els que han estat a la federació. Els clubs es regeixen per les normes i amb la nostra experiència ens hem adonat que s’han de canviar per ajudar a mantenir els clubs d’arreu del territori.

S’han de localitzar molt més les competicions per afavorir les jornades de recuperació en algunes zones i la conciliació familiar. I s’ha de potenciar la copa Catalunya, i s’ha de donar la possibilitat a tots els equips de poder-hi accedir.

Una aposta brutal pel femení. Fins ara no hi ha hagut un projecte creïble des de la FCF de potenciació del futbol femení. Donen 600 euros però el desplaçament ja costa gairebé això. Hi ha d’haver una estructura pròpia liderada per dones que empenyi el futbol femení aprofitant els casos d’èxit que hi ha hagut recentment.

Que hem de construir una federació austera, digitalitzada, transparent, oberta, participativa i femenina. En definitiva, que els clubs en siguin els propietaris i no els interessos personals d’alguns.