Les dues coses. Hem tingut temps d’anar-ho assaborint. Hem d’entendre que això no passa cada dia. És històric i és conseqüència de la feina que hem fet. És a les nostres mans repetir-ho o no, però crec que han de passar uns anys per ser conscients del que implica tot plegat. Estem escrivint les primeres pàgines.

El repte principal era ser capaces de continuar jugant bé a futbol, tenint la pilota i sent agressives en defensa. Volíem tornar a ser un equip al màxim de competitiu, donar continuïtat a la feina feta l’any anterior i ser una barreja de noms propis quan toqués, però també un equip conjuntat en els moments determinants de l’any. I això ho hem aconseguit de sobres.

Vam tenir temps d’assimilar que hi hauria jugadores que no seguirien i vam preparar un pla B. El bagatge i la bona campanya passada ens van permetre triar jugadores molt completes que ens feien falta: Manu, Gaby, Iris, etc. A la porteria va marxar un referent com Quiñones, però hem acabat amb Elene com a Zamora. Sabíem que Amaiur és una jugadora amb capacitat per fer gol i que Nerea podia continuar sent una futbolista clau. Les que es quedaven havien de tenir la participació que els havia faltat abans. Des de fora podia semblar que tot trontollava, però no havíem de començar de zero, sinó fer rebrotar altres coses i complementar-les.

Absolutament. Els projectes es defensen amb incorporacions de nivell i retenint les bones jugadores que tens. El pas convençut que fan Amaiur, amb un contracte llarg, i Nerea, en un moment delicat i marcant-se l’objectiu d’Europa, fa més fàcil que la resta de jugadores vulguin sentir-s’hi implicades. Si volen quedar-se significa que el projecte és bo.

Sí. És important que el sentiment de proximitat entre les jugadores existeixi. Som un grup que s’ha sabut dir les coses, tant les boniques com les més incòmodes. Això ha generat confiança i complicitat. Hi ha partits que s’han tirat endavant pel coratge i la consistència com a grup i això ha anat lligat a la feina del cos tècnic. I sobretot de l’Edurne Munarriz, la psicòloga. Tenim una generació jove amb jugadores amb ganes d’aprendre, amb una energia que les ha empès a anar endavant, i les veteranes han sabut portar-les molt bé.

Té un bon equilibri entre tradició i innovació. Es treballa i mima el producte de casa des de fa anys. Aquesta convicció en la manera de fer dona confiança al jugador. Metodològicament té les idees molt clares i està a sobre del procés d’entrenament. La ciutat de Sant Sebastià està connectada amb el club, s’hi identifica i se’n sent orgullosa.

Em trobo amb la trucada perfecta. Tinc ganes de fer el salt a primera Iberdrola i es donen unes condicions que són ideals: una plantilla capacitada per fer el futbol que vull i un club confiat en la seva idea i en la meva. Tenia la sensació que podia consolidar una cosa i fer-la créixer. I això, amb la meva personalitat i en el moment en què em va agafar la trucada, era molt estimulant perquè podia aprendre i ensenyar. M’hi sento molt còmoda. El club em deixa treballar i em segueix enriquint. Encara queden coses per fer que poden ser molt boniques. És el còctel ideal. A més, Sant Sebastià i el País Basc encaixen amb la meva manera de viure.

És el repte. L’any passat vam acabar cinquenes. Això vol dir estar a l’altura del Barça, el Madrid, l’Atlético, etc. És on s’ha de consolidar l’equip. Si el que volem és créixer, retenir les bones jugadores i ser un reclam per a les de fora, hem d’estar a Europa amb regularitat. Benvingut repte! Hem fet una temporada fantàstica, amb uns números que ningú més ha fet, a part del Barça.

Nosaltres estem vivint aquesta embranzida perquè l’equip connecta amb la gent. Això ho tenen altres clubs com el Barça. Potser no està generalitzat. El Real Madrid encara necessita grans èxits per acabar d’arrossegar la ciutat. L’Eurocopa de l’estiu és una oportunitat. Si tot això s’escampa, tindrem motius. Hem d’anar de bracet amb els mitjans i les organitzacions. Tenim ganes de viure el canvi que suposarà la lliga professional i d’acabar de fer aquest clic. S’han d’unificar esforços. Llavors, el bombardeig serà tan gran que serà impossible no quedar alertat amb el creixement que estem tenint.

Sí, però... Crec que hem de seguir avançant des d’una professionalització entesa amb una mirada amateur. Professionalitzar no són grans xifres, sinó resoldre les petites coses que no funcionen. S’haurà de consolidar el producte, les infraestructures i els clubs perquè no hi hagi cap pas enrere. Tinc ganes de veure qui és la cara visible i la responsable de la competició. L’animo que tingui idees clares i que sigui ambiciosa. Tant de bo el lideratge que tinguem generi el producte que demanem i mereixem. Tinc ganes de veure què passarà, però tampoc m’imagino una revolució i crec que no seria bona. S’han de consolidar coses molt bàsiques.

Veig un Barça amb més recursos, però el Lió pot ser suficientment poderós per complicar-li les coses. En els darrers partits contra el Wolfsburg o amb la lliga guanyada, el Barça ha hagut de posar-hi els cinc sentits per tirar-los endavant. Aquest aprenentatge l’ajudarà a afrontar la final amb un punt de tensió i atenció més alt que permetrà potenciar les seves virtuts. M’espero una final en què el Barça l’agafarà de ple i la farà seva. Tant de bo sigui un partit que ens tingui enganxats fins al final. Són dues grans plantilles i espero que el Barça sigui capaç de jugar amb valentia i el Lió no li tingui més por del que toca.

La seva exigència, cap a ell i cap al grup. Sap tenir un equilibri entre collar-lo i entendre’l. Té un alt nivell de comprensió amb la jugadora, és directe. Busca la diversió, que ajuda en la convivència, i crec que ha sabut continuar exigint a un equip que vorejava la perfecció, i ho ha fet tenint el grup molt centrat i amb protagonisme repartit. Això té molt a veure amb com és ell. En una plantilla amb grans noms propis, moltes victòries s’expliquen des del col·lectiu.