Les dues coses. Hem tin­gut temps d’anar-ho assa­bo­rint. Hem d’enten­dre que això no passa cada dia. És històric i és con­seqüència de la feina que hem fet. És a les nos­tres mans repe­tir-ho o no, però crec que han de pas­sar uns anys per ser cons­ci­ents del que implica tot ple­gat. Estem escri­vint les pri­me­res pàgines.

El repte prin­ci­pal era ser capa­ces de con­ti­nuar jugant bé a fut­bol, tenint la pilota i sent agres­si­ves en defensa. Volíem tor­nar a ser un equip al màxim de com­pe­ti­tiu, donar con­tinuïtat a la feina feta l’any ante­rior i ser una bar­reja de noms pro­pis quan toqués, però també un equip con­jun­tat en els moments deter­mi­nants de l’any. I això ho hem acon­se­guit de sobres.

Vam tenir temps d’assi­mi­lar que hi hau­ria juga­do­res que no segui­rien i vam pre­pa­rar un pla B. El bagatge i la bona cam­pa­nya pas­sada ens van per­me­tre triar juga­do­res molt com­ple­tes que ens feien falta: Manu, Gaby, Iris, etc. A la por­te­ria va mar­xar un refe­rent com Quiñones, però hem aca­bat amb Elene com a Zamora. Sabíem que Ama­iur és una juga­dora amb capa­ci­tat per fer gol i que Nerea podia con­ti­nuar sent una fut­bo­lista clau. Les que es que­da­ven havien de tenir la par­ti­ci­pació que els havia fal­tat abans. Des de fora podia sem­blar que tot tron­to­llava, però no havíem de començar de zero, sinó fer rebro­tar altres coses i com­ple­men­tar-les.

Abso­lu­ta­ment. Els pro­jec­tes es defen­sen amb incor­po­ra­ci­ons de nivell i rete­nint les bones juga­do­res que tens. El pas con­vençut que fan Ama­iur, amb un con­tracte llarg, i Nerea, en un moment deli­cat i mar­cant-se l’objec­tiu d’Europa, fa més fàcil que la resta de juga­do­res vul­guin sen­tir-s’hi impli­ca­des. Si volen que­dar-se sig­ni­fica que el pro­jecte és bo.

Sí. És impor­tant que el sen­ti­ment de pro­xi­mi­tat entre les juga­do­res exis­teixi. Som un grup que s’ha sabut dir les coses, tant les boni­ques com les més incòmodes. Això ha gene­rat con­fiança i com­pli­ci­tat. Hi ha par­tits que s’han tirat enda­vant pel coratge i la con­sistència com a grup i això ha anat lli­gat a la feina del cos tècnic. I sobre­tot de l’Edurne Munar­riz, la psicòloga. Tenim una gene­ració jove amb juga­do­res amb ganes d’apren­dre, amb una ener­gia que les ha empès a anar enda­vant, i les vete­ra­nes han sabut por­tar-les molt bé.

Té un bon equi­li­bri entre tra­dició i inno­vació. Es tre­ba­lla i mima el pro­ducte de casa des de fa anys. Aquesta con­vicció en la manera de fer dona con­fiança al juga­dor. Meto­dològica­ment té les idees molt clares i està a sobre del procés d’entre­na­ment. La ciu­tat de Sant Sebastià està con­nec­tada amb el club, s’hi iden­ti­fica i se’n sent orgu­llosa.

Em trobo amb la tru­cada per­fecta. Tinc ganes de fer el salt a pri­mera Iber­drola i es donen unes con­di­ci­ons que són ide­als: una plan­ti­lla capa­ci­tada per fer el fut­bol que vull i un club con­fiat en la seva idea i en la meva. Tenia la sen­sació que podia con­so­li­dar una cosa i fer-la créixer. I això, amb la meva per­so­na­li­tat i en el moment en què em va aga­far la tru­cada, era molt esti­mu­lant perquè podia apren­dre i ense­nyar. M’hi sento molt còmoda. El club em deixa tre­ba­llar i em segueix enri­quint. Encara que­den coses per fer que poden ser molt boni­ques. És el còctel ideal. A més, Sant Sebastià i el País Basc encai­xen amb la meva manera de viure.

És el repte. L’any pas­sat vam aca­bar cin­que­nes. Això vol dir estar a l’altura del Barça, el Madrid, l’Atlético, etc. És on s’ha de con­so­li­dar l’equip. Si el que volem és créixer, rete­nir les bones juga­do­res i ser un reclam per a les de fora, hem d’estar a Europa amb regu­la­ri­tat. Ben­vin­gut repte! Hem fet una tem­po­rada fantàstica, amb uns números que ningú més ha fet, a part del Barça.

Nosal­tres estem vivint aquesta embran­zida perquè l’equip con­necta amb la gent. Això ho tenen altres clubs com el Barça. Pot­ser no està gene­ra­lit­zat. El Real Madrid encara neces­sita grans èxits per aca­bar d’arros­se­gar la ciu­tat. L’Euro­copa de l’estiu és una opor­tu­ni­tat. Si tot això s’escampa, tin­drem motius. Hem d’anar de bra­cet amb els mit­jans i les orga­nit­za­ci­ons. Tenim ganes de viure el canvi que supo­sarà la lliga pro­fes­si­o­nal i d’aca­bar de fer aquest clic. S’han d’uni­fi­car esforços. Lla­vors, el bom­bar­deig serà tan gran que serà impos­si­ble no que­dar aler­tat amb el crei­xe­ment que estem tenint.

Sí, però... Crec que hem de seguir avançant des d’una pro­fes­si­o­na­lit­zació entesa amb una mirada ama­teur. Pro­fes­si­o­na­lit­zar no són grans xifres, sinó resol­dre les peti­tes coses que no fun­ci­o­nen. S’haurà de con­so­li­dar el pro­ducte, les infra­es­truc­tu­res i els clubs perquè no hi hagi cap pas enrere. Tinc ganes de veure qui és la cara visi­ble i la res­pon­sa­ble de la com­pe­tició. L’animo que tin­gui idees clares i que sigui ambi­ci­osa. Tant de bo el lide­ratge que tin­guem generi el pro­ducte que dema­nem i merei­xem. Tinc ganes de veure què pas­sarà, però tam­poc m’ima­gino una revo­lució i crec que no seria bona. S’han de con­so­li­dar coses molt bàsiques.

Veig un Barça amb més recur­sos, però el Lió pot ser sufi­ci­ent­ment poderós per com­pli­car-li les coses. En els dar­rers par­tits con­tra el Wolfs­burg o amb la lliga gua­nyada, el Barça ha hagut de posar-hi els cinc sen­tits per tirar-los enda­vant. Aquest apre­nen­tatge l’aju­darà a afron­tar la final amb un punt de tensió i atenció més alt que per­metrà poten­ciar les seves vir­tuts. M’espero una final en què el Barça l’aga­farà de ple i la farà seva. Tant de bo sigui un par­tit que ens tin­gui engan­xats fins al final. Són dues grans plan­ti­lles i espero que el Barça sigui capaç de jugar amb valen­tia i el Lió no li tin­gui més por del que toca.

La seva exigència, cap a ell i cap al grup. Sap tenir un equi­li­bri entre collar-lo i enten­dre’l. Té un alt nivell de com­prensió amb la juga­dora, és directe. Busca la diversió, que ajuda en la con­vivència, i crec que ha sabut con­ti­nuar exi­gint a un equip que vore­java la per­fecció, i ho ha fet tenint el grup molt cen­trat i amb pro­ta­go­nisme repar­tit. Això té molt a veure amb com és ell. En una plan­ti­lla amb grans noms pro­pis, mol­tes victòries s’expli­quen des del col·lec­tiu.