La seleccióaArgentina va superar Itàlia (3-0) a Wembley en la primera edició de la Finalíssima. Aquest trofeu és una reedició de l’antiga Copa Artemio Franchi, que enfronta el vigent campió de l’Eurocopa i el de la Copa Amèrica. Pels argentins va servir d’homenatge. Aquest va ser el darrer títol que va aixecar Diego Armando Maradona amb el combinat nacional. Aquesta vegada ho va fer Leo Messi, que va ser l’MVP de la final.

Tot i no poder-ho igualar amb un partit de competició oficial, sí que tenia un fort component simbòlic i emocional, especialment pels argentins. I ho van demostrar. L’equip de Lionel Scaloni va completar una grandíssima final, pràcticament sense fissures, i va destrossar una Itàlia que fins i tot pot marxar satisfeta amb el marcador, que va ser curt. El conjunt Gli Azzurri, en el comiat de Giorgio Chiellini com a internacional, va demostrar una vegada més que s’ha desinflat després de guanyar l’Eurocopa fa gairebé un any. De fet, fa dos mesos van quedar fora del pròxim Mundial al caure contra Macedònia del Nord en la repesca.

Una bona manera d’explicar la superioritat aclaparadora d’Argentina en la final és parlar del partit de Leo Messi. L’ex del Barça va tenir una actuació estel·lar. Va recordar al Messi de les grans ocasions. Motivat, endollat en la pressió, ràpid i elèctric amb pilota i comandant la seva selecció cap a un nou títol. És evident que la copa Amèrica li va treure un pes de sobre amb Argentina i ara es troba comodíssim jugant amb aquesta albiceleste. En el primer gol va inventar-se una genialitat per acabar regalant la pilota a Lautaro Martínez que marcava el 0 a 1. I en el darrer minut de partit va dirigir un contracop que va finalitzar Paulo Dybala amb el 0 a 3 definitiu. Va tenir opcions de marcar, especialment amb xuts exteriors, però el seu company al PSG, Donnarumma, li ho va impedir.

Tot i això, no va ser l’únic argentí que va signar un gran partit. Lautaro i Di María van estar excelsos acompanyant el 10. El davanter de l’Inter va fer el primer i va assistir en el segon a un Di María que va definir amb la seva classe habitual picant la pilota per sobre el porter. Brillant partit també de la zona medul·lar, especialment de Rodrigo de Paul, multiplicant-se tant amb pilota com sense. Quilòmetres i intensitat al servei de Scaloni, i una comprensió del joc clau per organitzar des de la base i activar la fase ofensiva argentina. Impecables també els dos centrals. Sembla que per fi l’Argentina ha trobat una parella indiscutible. Otamendi - Cuti Romero. Experiència i joventut amb un lideratge clau per l’albiceleste.

Tot, treballat per un Scaloni que ha aconseguit trobar l’essència del futbol argentí després d’anys molt complicats. Un equip jove amb fam, compromís i talent, que acompanya els darrers moments dels més veterans (Messi, Di María, Otamendi...) que es troben protegits i donen el seu millor rendiment. L’Argentina ha guanyat els dos darrers títols que ha disputat i, sembla, que per primera vegada en molts anys arribarà al mundial sent una de les grans favorites per endur-se el trofeu.