L’Argentina és campiona amb un Messi brillant

La seleccióaAr­gen­tina va superar Itàlia (3-0) a Wem­bley en la pri­mera edició de la Finalíssima. Aquest tro­feu és una ree­dició de l’antiga Copa Arte­mio Franchi, que enfronta el vigent campió de l’Euro­copa i el de la Copa Amèrica. Pels argen­tins va ser­vir d’home­natge. Aquest va ser el dar­rer títol que va aixe­car Diego Armando Mara­dona amb el com­bi­nat naci­o­nal. Aquesta vegada ho va fer Leo Messi, que va ser l’MVP de la final.

Tot i no poder-ho igua­lar amb un par­tit de com­pe­tició ofi­cial, sí que tenia un fort com­po­nent simbòlic i emo­ci­o­nal, espe­ci­al­ment pels argen­tins. I ho van demos­trar. L’equip de Lio­nel Sca­loni va com­ple­tar una grandíssima final, pràcti­ca­ment sense fis­su­res, i va des­tros­sar una Itàlia que fins i tot pot mar­xar satis­feta amb el mar­ca­dor, que va ser curt. El con­junt Gli Azzurri, en el comiat de Gior­gio Chi­e­llini com a inter­na­ci­o­nal, va demos­trar una vegada més que s’ha desin­flat després de gua­nyar l’Euro­copa fa gai­rebé un any. De fet, fa dos mesos van que­dar fora del pròxim Mun­dial al caure con­tra Macedònia del Nord en la repesca.

Una bona manera d’expli­car la supe­ri­o­ri­tat acla­pa­ra­dora d’Argen­tina en la final és par­lar del par­tit de Leo Messi. L’ex del Barça va tenir una actu­ació estel·lar. Va recor­dar al Messi de les grans oca­si­ons. Moti­vat, endo­llat en la pressió, ràpid i elèctric amb pilota i coman­dant la seva selecció cap a un nou títol. És evi­dent que la copa Amèrica li va treure un pes de sobre amb Argen­tina i ara es troba comodíssim jugant amb aquesta albi­ce­leste. En el pri­mer gol va inven­tar-se una geni­a­li­tat per aca­bar rega­lant la pilota a Lau­taro Martínez que mar­cava el 0 a 1. I en el dar­rer minut de par­tit va diri­gir un con­tra­cop que va fina­lit­zar Paulo Dybala amb el 0 a 3 defi­ni­tiu. Va tenir opci­ons de mar­car, espe­ci­al­ment amb xuts exte­ri­ors, però el seu com­pany al PSG, Don­na­rumma, li ho va impe­dir.

Tot i això, no va ser l’únic argentí que va sig­nar un gran par­tit. Lau­taro i Di María van estar excel­sos acom­pa­nyant el 10. El davan­ter de l’Inter va fer el pri­mer i va assis­tir en el segon a un Di María que va defi­nir amb la seva classe habi­tual picant la pilota per sobre el por­ter. Bri­llant par­tit també de la zona medul·lar, espe­ci­al­ment de Rodrigo de Paul, mul­ti­pli­cant-se tant amb pilota com sense. Quilòmetres i inten­si­tat al ser­vei de Sca­loni, i una com­prensió del joc clau per orga­nit­zar des de la base i acti­var la fase ofen­siva argen­tina. Impe­ca­bles també els dos cen­trals. Sem­bla que per fi l’Argen­tina ha tro­bat una pare­lla indis­cu­ti­ble. Ota­mendi - Cuti Romero. Experiència i joven­tut amb un lide­ratge clau per l’albi­ce­leste.

Tot, tre­ba­llat per un Sca­loni que ha acon­se­guit tro­bar l’essència del fut­bol argentí després d’anys molt com­pli­cats. Un equip jove amb fam, com­promís i talent, que acom­pa­nya els dar­rers moments dels més vete­rans (Messi, Di María, Ota­mendi...) que es tro­ben pro­te­gits i donen el seu millor ren­di­ment. L’Argen­tina ha gua­nyat els dos dar­rers títols que ha dis­pu­tat i, sem­bla, que per pri­mera vegada en molts anys arri­barà al mun­dial sent una de les grans favo­ri­tes per endur-se el tro­feu.