La FEF continua apagant focs a correcuita. Ahir proposava tornar al format de play-off a doble partit, avui toca resoldre conflictes econòmics. L’entitat presidida per Luis Rubiales ha obert una convocatòria d’avançaments de tresoreria per als clubs de primera FEF, oferint-los un total de dotze milions d’euros a repartir entre els interessats amb un màxim de 400.000 euros per club. Uns diners que la FEF avança amb l’únic objectiu que els clubs paguin íntegrament els salaris de tots els jugadors de la categoria, ja que són força els equips que tenen nòmines i mensualitats pendents d’abonar a dia d’avui. Un símptoma més d’una categoria inviable econòmicament i d’una planificació pèssima a nivell organitzatiu.

Per aquest motiu, els diners són a interès 0% i provenen de recursos propis de la FEF des del recentment creat fons de contingència. Una proposta que la FEF ha creat per ajudar a sostenir els clubs que han participat aquesta temporada a la 1a FEF i als que ho faran la vinent. D’aquesta manera la FEF s’intenta cobrir les espatlles facilitant el pagament a jugadors, un dels motius que podria precipitar descensos administratius dels clubs i que evidenciaria públicament el fracàs de la categoria. Dotze milions que els clubs hauran de retornar en un termini d’entre quatre i vuit temporades. Per tant, no és una solució definitiva, sinó una puntada a seguir i una bombona d’oxigen immediata per als clubs i la categoria.

Des de la FEF consideren que “aporten oxigen financer a la categoria, mostrant l’aposta per la mateixa i la disposició al fet que allò “experimental” d’aquesta primera edició pugui anar consolidant-se gradualment”. I no queda aquí, apunten que “la RFEF és sensible amb els possibles desajustos pressupostaris que s’hagin pogut produir en una competició nova i sense referents per als clubs, que van haver d’abordar la confecció dels projectes econòmics sense tenir una noció exacta dels ingressos que poguessin rebre ni les despeses necessàries i raonables per a aquesta categoria”. Paraules prou absurdes, ja que hauria d’haver estat precisament la FEF qui com a patronal de la competició definís els referents econòmics als clubs, tant a nivell d’ingressos com de despeses. El problema ha estat que els ingressos promesos abans de començar el projecte ni tan sols s’han acostat a la realitat posterior.

Per acabar amb les excuses, la FEF recorda que “cal no oblidar que l’estrena de la primera FEF s’ha produït en un context de pandèmia i de crisi econòmico-financera mundial, una inestabilitat econòmica internacional i un increment de preus absolutament imprevisibles”.