L’exfutbolista del Barça Samuel Eto’o i el seu exrepresentant José María Mesalles han acceptat aquest dilluns davant del jutjat les penes de 22 mesos i un any de presó, respectivament, després de reconèixer haver defraudat 3.872.621 euros a la Hisenda Pública, entre el 2006 i 2009. En la seva declaració al Jutjat Penal número 11 de Barcelona, ??Eto’o ha admès la defraudació però n’ha responsabilitzat, sense citar-lo directament, Mesalles, al qual sempre ha definit com “un segon pare”.

De fet, l’exfutbolista camerunès es va querellar contra el seu exrepresentant per presumptes delictes d’estafa i apropiació indeguda en la gestió del seu patrimoni, un assumpte que encara es troba en fase d’instrucció. “Reconec els fets i pagaré, però que consti que llavors era un nen i que sempre vaig fer el que el meu pare em demanava que fes”, ha afirmat Samuel Eto’o.

Mesalles, per part seva, ha preferit no declarar abans d’admetre els fets, en un judici de conformitat en què el tercer imputat, Jesús Lastre, administrador d’una de les societats instrumentals utilitzades en la defraudació, ha quedat absolt. En el seu escrit d’acusació, la fiscalia demanava penes de 4 anys i 6 mesos de presó per a Eto’o i Mesalles que finalment han quedat en 22 mesos per a l’exjugador, com a autor de quatre delictes contra la Hisenda Pública, i un any per a la seva exagent com a cooperador necessari.

L’exfutbolista doncs ha estat condemnat a pagar quatre multes, una per cada delicte, que pugen a 1.810.310 euros, i el seu exrepresentant a quatre més per un valor total de 905.155 euros. Les penes, l’execució de les quals quedarà en suspens ja que cap dels dos té antecedents penals, han estat atenuades pel Ministeri Fiscal en reconèixer tots dos els fets i haver reparat parcialment el dany amb la devolució de part de les quotes defraudades.

Els fets que avui han estat jutjats a la Ciutat de la Justícia es van produir entre el 2006 i el 2009, exercicis en què Samuel Eto’o va obtenir importants ingressos derivats de la cessió dels seus drets d’imatge a la marca esportiva Puma i al FC Barcelona, que haurien d’haver tributat com a rendiments del capital mobiliari a les seves declaracions de l’IRPF, però que el futbolista no va declarar.

Eto’o va simular que aquests drets havien estat cedits a dues societats residents a Hongria i Espanya, de manera que les rendes desviades cap a la societat hongaresa, administrada per Latre, no van tributar a Hisenda, mentre que les desviades a la societat espanyola, administrada per Mesalles, ho van fer a un tipus molt inferior al que corresponia a l’IRPF.