Eto’o admet que va defraudar Hisenda

L’exfut­bo­lista del Barça Samuel Eto’o i el seu exre­pre­sen­tant José María Mesa­lles han accep­tat aquest dilluns davant del jut­jat les penes de 22 mesos i un any de presó, res­pec­ti­va­ment, després de reconèixer haver defrau­dat 3.872.621 euros a la Hisenda Pública, entre el 2006 i 2009. En la seva decla­ració al Jut­jat Penal número 11 de Bar­ce­lona, ??Eto’o ha admès la defrau­dació però n’ha res­pon­sa­bi­lit­zat, sense citar-lo direc­ta­ment, Mesa­lles, al qual sem­pre ha defi­nit com “un segon pare”.

De fet, l’exfut­bo­lista came­runès es va que­re­llar con­tra el seu exre­pre­sen­tant per pre­sump­tes delic­tes d’estafa i apro­pi­ació inde­guda en la gestió del seu patri­moni, un assumpte que encara es troba en fase d’ins­trucció. “Reco­nec els fets i pagaré, però que consti que lla­vors era un nen i que sem­pre vaig fer el que el meu pare em dema­nava que fes”, ha afir­mat Samuel Eto’o.

Mesa­lles, per part seva, ha pre­fe­rit no decla­rar abans d’adme­tre els fets, en un judici de con­for­mi­tat en què el ter­cer impu­tat, Jesús Las­tre, admi­nis­tra­dor d’una de les soci­e­tats ins­tru­men­tals uti­lit­za­des en la defrau­dació, ha que­dat absolt. En el seu escrit d’acu­sació, la fis­ca­lia dema­nava penes de 4 anys i 6 mesos de presó per a Eto’o i Mesa­lles que final­ment han que­dat en 22 mesos per a l’exju­ga­dor, com a autor de qua­tre delic­tes con­tra la Hisenda Pública, i un any per a la seva exa­gent com a coo­pe­ra­dor neces­sari.

L’exfut­bo­lista doncs ha estat con­dem­nat a pagar qua­tre mul­tes, una per cada delicte, que pugen a 1.810.310 euros, i el seu exre­pre­sen­tant a qua­tre més per un valor total de 905.155 euros. Les penes, l’exe­cució de les quals que­darà en sus­pens ja que cap dels dos té ante­ce­dents penals, han estat ate­nu­a­des pel Minis­teri Fis­cal en reconèixer tots dos els fets i haver repa­rat par­ci­al­ment el dany amb la devo­lució de part de les quo­tes defrau­da­des.

Els fets que avui han estat jut­jats a la Ciu­tat de la Justícia es van pro­duir entre el 2006 i el 2009, exer­ci­cis en què Samuel Eto’o va obte­nir impor­tants ingres­sos deri­vats de la cessió dels seus drets d’imatge a la marca espor­tiva Puma i al FC Bar­ce­lona, que hau­rien d’haver tri­bu­tat com a ren­di­ments del capi­tal mobi­li­ari a les seves decla­ra­ci­ons de l’IRPF, però que el fut­bo­lista no va decla­rar.

Eto’o va simu­lar que aquests drets havien estat cedits a dues soci­e­tats resi­dents a Hon­gria i Espa­nya, de manera que les ren­des des­vi­a­des cap a la soci­e­tat hon­ga­resa, admi­nis­trada per Latre, no van tri­bu­tar a Hisenda, men­tre que les des­vi­a­des a la soci­e­tat espa­nyola, admi­nis­trada per Mesa­lles, ho van fer a un tipus molt infe­rior al que cor­res­po­nia a l’IRPF.