SANDRA ALBEROLA
CAPITANA DEL LEVANTE LES PLANES
“L’ascens era aquest any o mai”
“Que un equip que acaba d’ascendir pugui pujar a primera és un somni”
“El Llevant és un club de barri i familiar. Hi guanya el tracte”
El Llevant-les Planes ha tornat a la màxima categoria. Fa prop d’un mes, el 29 de maig, un equip de barri va guanyar la batalla final a tot un Espanyol per aconseguir l’ascens a primera divisió. Un dels emblemes de la plantilla és Sandra Alberola, la capitana. Ella va jugar a primera amb el Llevant entre el 2012 i el 2014 i ara ha ajudat a tornar-lo al lloc més alt. Al club català l’espera una temporada de canvis, ja que la màxima categoria serà, per primera vegada, una lliga professional.
El Llevant ha aconseguit tres ascensos en quatre anys: ha passat de preferent a primera divisió. Cal reivindicar-ho.
Sí. Jo no hi era quan van pujar a primera nacional, però ja va ser increïble aconseguir l’ascens a Reto Iberdrola. Que un equip que acaba d’ascendir pugui pujar a primera, i més ara que serà una lliga professional, és un somni. Era aquest any o mai.
Què es van plantejar a principi de curs?
Depèn de l’ambició de cadascuna. El club no ens va marcar cap objectiu concret. Volíem aconseguir la salvació de la manera més ràpida possible i de manera directa. Si ens hagués tocat jugar el play-out, no hauria passat res. Hauria estat una gran temporada. Quan anàvem guanyant i ens vam trobar que encadenàvem 23 jornades a dalt de tot, amb molta regularitat, al final vam creure que podia passar. Ens vam preguntar: “Per què no el Llevant?”
Hi ha cap moment de la temporada que marqués un punt d’inflexió en el trajecte de l’equip?
Vam tenir una ratxa de tres partits seguits perdent. Contra el Deportivo a casa i al camp de l’Oviedo, on vam encaixar quatre gols. Va ser dur i va significar un punt d’inflexió. Vam veure que, malgrat que perdíem punts, els rivals també en van deixar escapar i continuàvem segones. Hi havíem de creure.
Vostè es va perdre el tram final de competició per una lesió. Com ha viscut l’ascens?
Volia viure-ho des de dins, però el més important era aconseguir l’objectiu. Ho passes molt malament des de fora, perquè res no depèn de tu, no pots fer-hi res. He intentat animar i donar-ho tot.
Va dir alguna cosa a les companyes abans del partit contra l’Espanyol?
Alguna cosa vaig dir. Ho faig sempre. És igual si el rival és l’Espanyol o si és l’últim partit. Quan fem el crit sempre dic alguna cosa perquè tots els partits són importants. Si no haguéssim guanyat els anteriors, no hauríem arribat a l’últim amb possibilitats de pujar a primera. Vaig intentar que fos un partit més i no donar-hi tanta importància.
Parlem d’una figura important. Quin paper ha tingut Ferran Cabello, l’entrenador, en tot això?
Els números ho diuen tot. Des que va arribar només ha fet que pujar any rere any. Ha fet que el Llevant es doni a conèixer. Feia 10 anys que no tornava a primera. Ha fet que el club estigui en la màxima categoria i que sigui reconegut. Ha fitxat grans jugadores per competir. Té molta ambició i ho té molt clar: vol guanyar com sigui, però fent un bon futbol. Vol donar una bona imatge i li agrada jugar bé, com a nosaltres.
Què té el Llevant per convèncer les jugadores?
El projecte. Veus que és un equip de barri, familiar. A la grada no hi ha gent important, sinó les nenes de la base i els seus pares. Tots saben que econòmicament no és un club amb potencial, però el que atrau és el projecte i el tracte de confiança. Al final hi guanya més això que no pas els diners.
Jugar a primera implica una exigència i unes necessitats. El club les ha informat d’alguna novetat respecte a la recerca de nous ingressos?
Ho estan intentant. És cert que la federació ajuda i subvenciona el club amb una quantitat important i després ja es valoraran els fitxatges que s’hauran de fer per competir a primera, ja que la categoria és molt més difícil. Confio que podran i, si no, tiraran endavant amb el que sigui, n’estic segura.
I esportivament? Hi ha un objectiu?
El més important és que hem aconseguit pujar a primera i que hem format part d’això. El que hagi de ser la temporada vinent, serà.
Què els passa pel cap quan pensen que jugaran contra el Barça, la Real Sociedad i l’Atlético?
És un somni trepitjar aquests camps. Jo vaig jugar a primera amb el Llevant fa molts anys i la categoria no tenia res a veure amb ara. El Real Madrid ni tan sols tenia femení, imagina’t. Ara hi ha molt més nivell i també més competència. A més, també hi ha més presència de la televisió i dels mitjans de comunicació i, per tant, molta més repercussió.
I Sandra Alberola jugarà al Llevant?
No ho sé. He d’organitzar la meva vida. Si compten amb mi, ja decidiré què faig. Tinc feina i una filla. És complicat i amb tot no puc. Fins ara sí, però primera suposa un desgast més alt i més temps. Ja es veurà,
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Divendres,22 novembre 2024