La consecució de la copa és, juntament amb l’ascens amb el Rayo, el millor moment de la meva carrera futbolística
La temporada 2021/2022 ocuparà un lloc privilegiat en els records d’Àlex Moreno (Sant Sadurní d’Anoia, 1993). Titular indiscutible en un dels millors Betis dels darrers anys i que, amb Manuel Pellegrini, va guanyar la copa 17 anys després. Un rendiment d’altura al lateral esquerre que no va ser suficient per jugar la Nations League amb la selecció espanyola. Sí que va disputar el Catalunya-Jamaica a Montilivi. Aquests dies ha desconnectat al seu campus i ha aprofitat per carregar piles abans de la pretemporada. Toca afrontar un curs amb lliga, copa, supercopa i Europa League al davant.
Juga en un històric de la lliga, però abans van ser el Llagostera, el Mallorca, l’Elx i el Rayo. Què va aprendre en aquells anys?
Cada any aprens alguna cosa diferent, sigui dels companys, de l’entrenador, del club o de l’afició. Vius experiències boniques i inoblidables. Et puc dir que he après moltíssimes coses que m’han fet ser el jugador que soc avui dia al Betis. Sobretot dels errors. Tot t’ajuda a millorar i aprendre. A mi, per exemple, m’envien vídeos després dels partits per veure què he de repetir i què he de millorar.
És exigent amb vostè mateix?
M’agrada ser exigent, però tampoc a un nivell màxim. Em serveix per millorar.
Per què va triar el Betis?
És un club que acostuma a estar a dalt. És cert que feia 17 anys que no guanyava cap títol, però ara ja podem dir que el tenim i estic molt content. M’han donat molta confiança des del principi. L’afició em transmet molta estima. Des que vaig arribar hi ha hagut una evolució del club i també meva. Segur que el Betis encara creixerà més.
Van firmar una gran temporada, amb la consecució de la copa com a cirereta del pastís.
És el millor moment de la meva trajectòria, juntament amb el gol de l’ascens amb el Rayo. Va ser un moment molt especial. Guanyar la copa després de superar eliminatòries complicades i fer-ho als penals va ser únic. Estar amb la família i amb l’afició va ser bonic. S’ha de viure per explicar-ho.
Van estar gairebé tota la temporada en zona Champions. Què va passar perquè s’escapés el bitllet?
Són moments de partits. El dia de l’Elx, per exemple. Són tres punts que no guanyes i després, quan acaba la temporada, te’n recordes. És important mantenir-se a dalt. El futbol és així. Malgrat tot, la temporada va ser molt bona i estem molt contents. Tenim ganes de començar la següent i millorar el que vam fer el curs passat.
Com és Manuel Pellegrini?
És una persona molt sincera. Va de cara i diu el que pensa de tu durant el partit: si ho has fet bé, t’ho diu; si ho has fet malament, també. El fet de dir-me “Aquí hauries d’haver aixecat el cap o haver centrat millor” m’ajuda per al pròxim partit deixar uns segons més per centrar o fer una passa més. Tot això ho he millorat aquest any. Quan sents la confiança de l’entrenador, tu també la tens al camp.
Pellegrini, Fekir, Canales, Borja o vostè van renovar amb el Betis. És un projecte sòlid.
Sí, ho està demostrant. Segurament també arribaran fitxatges que milloraran l’equip i el projecte serà molt més gran.
La setmana que ve comencen la pretemporada. Tenen la lliga, l’Europa League i també la supercopa. Com afronta el nou curs? Hi ha reptes.
Molts! L’afronto amb molta il·lusió i ganes. Tenim més competicions i volem arribar al més lluny possible. Després també hi haurà el factor sort, que ens permetrà fer-ho millor o no. Però volem competir sempre, que és el més important. Que el Betis estigui al més a prop possible de totes les competicions.
Aquesta temporada hi ha mundial. Intentarà convèncer Luis Enrique?
Hi ha competència. Penso en mi, en el que faig i què puc millorar. Anar-hi em faria molta il·lusió i en tinc ganes, però decideix Luis Enrique i s’emportarà els que creu que estan millor. Jo continuaré treballant perquè pugui arribar aquesta opció.
Com valora l’aturada pel mundial? Li preocupa perdre ritme?
Quan hi ha aturada de seleccions tinc les dues perspectives: si estem bé, no m’agrada parar perquè perds la dinàmica i les sensacions. Però si acabes de perdre va bé donar aire a l’equip, desconnectar i tornar amb força. És el que toca. Ens hi hem d’acostumar i ja està, no podem fer res més.