Per la gent que ha ajudat en aquest projecte, sí. Quan parlo dels ascensos parlo de totes les jugadores que han estat aquí. Cada any hem fet equips nous perquè hem pujat de categoria i quan creixes necessites futbolistes que puguin fer-ho. Som on som gràcies a tota la gent que ha confiat en això des del primer dia. És un projecte d’identitat. Les jugadores venen a un club de barri, on les primeres impressions són dolentes perquè venen d’altres llocs on tot va millor, però després ningú vol marxar.

L’objectiu del club a curt termini és la permanència. De cara al futur volem treballar en el futbol de base i preparar-lo per als anys següents. Com a equip, tenim marcat que hem de ser nosaltres dins el camp. Crec que és el que ens farà més forts. Hem d’assumir una identitat col·lectiva, que és el que ens ha permès assolir els èxits en els darrers anys.

Treballem de manera conjunta. No hi ha mai cap pas enrere, sempre endavant. Tots busquem sumar, millorar i intentar avançar. Amb els ascensos hem anat incrementant costos, infraestructures i departaments, fins que arribi el dia que no puguem fer més passos per la limitació de recursos que tenim.

Tenim la sort que les jugadores arribaven amb unes ganes i una il·lusió enormes. Ho han viscut més fàcilment. Segurament serà diferent per a les que fa set anys que estan en un club i veuen que això no progressa i s’estanca la primera setmana.

Ho sospitàvem. Estem estancats en la part financera: les coses que se’ns han promès no acaben d’arribar. Tenim uns recursos molt limitats i encara més si no tenim les ajudes que hem de tenir. Tot va molt lent i nosaltres ja estem jugant. Les persones que porten la lliga estan fent tot el possible perquè tot s’acceleri. Sí que crec que les coses es podrien haver fet abans per tal que això avancés d’una manera més fàcil per als clubs independents i sense una estructura d’un masculí que sostingui el club.

Hi ha diverses lligues. El Barça és el clar guanyador si res no es torça, però també crec que tindrà més dificultats per guanyar certs partits. Hi ha una segona lliga amb el Madrid, l’Atlético, el Sevilla o la Granadilla, i una darrera que ha millorat molt, on els equips petits hem fet un salt. S’ha apostat molt per ser més professionals i portar jugadores de nivell. És una lliga molt atractiva i això fa que la gent s’enganxi.

Els partits que ens faran il·lusió són els que creiem que hem de guanyar tant sí com no. Aquests són la nostra prioritat, però és evident que els dos enfrontaments contra el Barça quedaran marcats. Fa quatre anys jugàvem contra equips de Catalunya, de barri, i ara estem amb el gran equip d’Europa i el dominador dels darrers anys.

L’any passat va ser el més difícil. Teníem una plantilla molt bona i totes les jugadores van fer una feina increïble. El fet de no continuar amb algunes d’elles, que es mereixien estar a primera, va ser un pas enrere molt gran. El seu comportament va ser exemplar. Cada temporada hem de fer malabarismes. El segon equip amb menys recursos de la lliga en té el doble que nosaltres. Estem en un clar desavantatge, però els malabarismes tenen el seu fruit. Trobem noies capacitades i amb ganes de venir. Tenim la sort d’encertar-la.

El més il·lusionant del projecte és la gent. El cos tècnic és molt professional i humà. Crea il·lusió a les jugadores, fa que estiguin tranquil·les. Els darrers anys hem recuperat futbolistes que venien de baixada i aquí han estat de pujada. Fem un bon treball amb elles, que tenen predisposició. Com la Mari Paz, que està aportant motivació i aspiracions a l’equip. Ens estem contagiant de la seva feina.

En el futbol femení, la clau de l’èxit és la gestió del vestidor. Nosaltres confiem en elles, no som autoritaris. Donem responsabilitats perquè tots siguem els que ens equivoquem o l’encertem. Quan vam barrejar jugadores inexpertes en la categoria amb les veteranes ens vam preguntar: “Com es portaran?” Després de nou setmanes puc dir que no es nota la diferència al camp. L’equip està unit. Cadascuna aporta el que pot i fa que l’altra millori.

Demanaria dues coses. Una és salvar-nos. L’objectiu del club ha d’anar al davant de tot. Però el que sí que voldria és que continuéssim fent la feina com fins ara: amb il·lusió, ganes, humilitat, creient que podem competir contra qualsevol, etc. I tenint aquesta fidelitat amb la feina. Veig com les noies accepten cada situació, com tracten els mitjans, les famílies. Si arribem a final de temporada amb aquestes ganes, serà l’any en què millor ens ho passarem.