“No recordo una repassada com aquesta.” Ho expressava amb naturalitat Manix Mandiola, que no troba la manera de fer reaccionar l’Olot. La derrota contra el Terrassa, tan clara com indiscutible (0-3), agreuja la situació dels garrotxins i debilita una mica més el seu entrenador.

La primera part de l’Olot va ser un horror. Superat en tot pel Terrassa, el conjunt garrotxí va marxar amb dos gols de desavantatge que haurien pogut ser tres o quatre. Els egarencs, ben posats, van tenir recompensa a la millor sortida amb el 0-1, obra del central Jaouad, que va rematar molt sol (12’). Poc després, Jordi Cano va tenir l’oportunitat de fer el 0-2. L’Olot hauria pogut arreglar les coses en una ocasió de David Bigas que Marcos va treure amb problemes (15’). Cerdà també ho va provar (21’), però els garrotxins van transmetre unes sensacions lamentables, improductius amb la pilota i com si els faltés intensitat, molt per sota del conjunt de Jordi López, que va tenir un guió còmode que ni devia imaginar. El segon gol del Terrassa va arribar en una transició ràpida. Cano ho va provar, Aythami la va recollir i va batre Batalla (34’). I encara sort que, poc després, el porter local va evitar el 0-3, amb una gran intervenció, altre cop en el xut del davanter canari (37’). Abans del descans, Marcos va treure un xut de falta directa de Xumetra.

Manix Mandiola va retocar l’atac en el descans –Forgas i Manel Busquets van entrar per Xumetra i Ferran– i no va trigar gaire a substituir també Eloi Amagat. Els garrotxins tenien més pilota, entre altres coses perquè a l’equip de Jordi López ja li anava bé esperar les seves oportunitats al contraatac. L’Olot no va fer tremolar en cap moment el Terrassa, que va tenir temps de posar-hi la cirereta amb el 0-3, obra de Serrano.