“No recordo una repas­sada com aquesta.” Ho expres­sava amb natu­ra­li­tat Manix Man­di­ola, que no troba la manera de fer reac­ci­o­nar l’Olot. La der­rota con­tra el Ter­rassa, tan clara com indis­cu­ti­ble (0-3), agreuja la situ­ació dels gar­rot­xins i debi­lita una mica més el seu entre­na­dor.

La pri­mera part de l’Olot va ser un hor­ror. Superat en tot pel Ter­rassa, el con­junt gar­rotxí va mar­xar amb dos gols de des­a­van­tatge que hau­rien pogut ser tres o qua­tre. Els ega­rencs, ben posats, van tenir recom­pensa a la millor sor­tida amb el 0-1, obra del cen­tral Jao­uad, que va rema­tar molt sol (12’). Poc després, Jordi Cano va tenir l’opor­tu­ni­tat de fer el 0-2. L’Olot hau­ria pogut arre­glar les coses en una ocasió de David Bigas que Mar­cos va treure amb pro­ble­mes (15’). Cerdà també ho va pro­var (21’), però els gar­rot­xins van trans­me­tre unes sen­sa­ci­ons lamen­ta­bles, impro­duc­tius amb la pilota i com si els faltés inten­si­tat, molt per sota del con­junt de Jordi López, que va tenir un guió còmode que ni devia ima­gi­nar. El segon gol del Ter­rassa va arri­bar en una tran­sició ràpida. Cano ho va pro­var, Ayt­hami la va reco­llir i va batre Bata­lla (34’). I encara sort que, poc després, el por­ter local va evi­tar el 0-3, amb una gran inter­venció, altre cop en el xut del davan­ter canari (37’). Abans del des­cans, Mar­cos va treure un xut de falta directa de Xume­tra.

Manix Man­di­ola va reto­car l’atac en el des­cans –For­gas i Manel Bus­quets van entrar per Xume­tra i Fer­ran– i no va tri­gar gaire a subs­ti­tuir també Eloi Ama­gat. Els gar­rot­xins tenien més pilota, entre altres coses perquè a l’equip de Jordi López ja li anava bé espe­rar les seves opor­tu­ni­tats al con­tra­a­tac. L’Olot no va fer tre­mo­lar en cap moment el Ter­rassa, que va tenir temps de posar-hi la cire­reta amb el 0-3, obra de Ser­rano.