Els somnis a vegades es compleixen. I a Mollerussa en van viure un ahir. Honor i orgull per a un equip de primera catalana que s’acomiada de la copa del Rei en una jornada festiva i esplèndida viscuda ahir al municipal. Els de Jordi Cortés van competir de tu a tu contra el Rayo Vallecano i van aconseguir arribar al descans amb empat i veient-se amb possibilitats fins al minut 80, quan va arribar l’1 a 3. Gran actuació dels locals, que van ser capaços de posar contra les cordes durant molts minuts un equip que juga cinc categories per sobre.

El Rayo sortia amb un equip ple de suplents, tal com s’esperava. I el Mollerussa va començar el partit amb una ambició immensa. En cinc minuts, els locals van aconseguir forçar un córner i una falta perillosa a la frontal, que va executar Putxi per sobre del travesser. El Rayo va millorar ràpidament i va prendre el control del partit. El Mollerussa, ben ordenat.

En el minut 10, va arribar la primera ocasió clara del Rayo, pràcticament sota els pals, però la bona defensa de Sasha va frustrar les possibilitats a Camello i Pablo Muñoz. Res van poder fer els locals en el primer gol. En el minut 23, falta a tres quarts de camp, i per a Bebé qualsevol zona és bona per deixar anar la seva fuetada. La va clavar a l’escaire esquerre de la porteria de Puiggròs.

El Mollerussa no es va desfer. I va trobar premi en el minut 32. Un autèntic golàs. Genís Soldevila va rebre a la banda esquerra, va tirar un túnel amb una finta a Bebé i va posar una centrada mil·limètrica que Nico Magno va rematar a la perfecció al fons de la porteria de Diego López. Empat en el descans. L’equip, competint en el somni. El municipal, dempeus.

Però el Rayo va començar molt bé la segona meitat i en el minut 6 va arribar el gol. Pilota morta a la frontal que va dirigir a porteria el jove Diego Méndez per sorprendre Puiggròs, que tenia multitud de jugadors al davant. I, una altra vegada, gran reacció del Mollerussa. Els de Jordi Cortés van tenir minuts de jugar a camp rival. Iraola no ho veia gens clar, i va fer entrar jugadors clau com Trejo, Isi i Álvaro García. Precisament Trejo va aparèixer perquè el Rayo sentenciés el duel. Associació brillant amb Camello per deixar el davanter en una acció d’un contra un amb el porter i perquè definís amb un xut encreuat.

Van ser 80 minuts amb vida i competint d’allò més bé. Dia de festa i passió al municipal de Mollerussa, que va ovacionar constantment una plantilla que va fer vibrar l’afició. El Mollerussa cau de la copa, però ho fa amb orgull i mirant de tu a tu tot un Rayo Vallecano.