Amb el cap ben alt

Els som­nis a vega­des es com­plei­xen. I a Molle­russa en van viure un ahir. Honor i orgull per a un equip de pri­mera cata­lana que s’aco­mi­ada de la copa del Rei en una jor­nada fes­tiva i esplèndida vis­cuda ahir al muni­ci­pal. Els de Jordi Cortés van com­pe­tir de tu a tu con­tra el Rayo Valle­cano i van acon­se­guir arri­bar al des­cans amb empat i veient-se amb pos­si­bi­li­tats fins al minut 80, quan va arri­bar l’1 a 3. Gran actu­ació dels locals, que van ser capaços de posar con­tra les cor­des durant molts minuts un equip que juga cinc cate­go­ries per sobre.

El Rayo sor­tia amb un equip ple de suplents, tal com s’espe­rava. I el Molle­russa va començar el par­tit amb una ambició immensa. En cinc minuts, els locals van acon­se­guir forçar un córner i una falta peri­llosa a la fron­tal, que va exe­cu­tar Putxi per sobre del tra­ves­ser. El Rayo va millo­rar ràpida­ment i va pren­dre el con­trol del par­tit. El Molle­russa, ben orde­nat.

En el minut 10, va arri­bar la pri­mera ocasió clara del Rayo, pràcti­ca­ment sota els pals, però la bona defensa de Sasha va frus­trar les pos­si­bi­li­tats a Came­llo i Pablo Muñoz. Res van poder fer els locals en el pri­mer gol. En el minut 23, falta a tres quarts de camp, i per a Bebé qual­se­vol zona és bona per dei­xar anar la seva fue­tada. La va cla­var a l’escaire esquerre de la por­te­ria de Puiggròs.

El Molle­russa no es va des­fer. I va tro­bar premi en el minut 32. Un autèntic golàs. Genís Sol­de­vila va rebre a la banda esquerra, va tirar un túnel amb una finta a Bebé i va posar una cen­trada mil·limètrica que Nico Magno va rema­tar a la per­fecció al fons de la por­te­ria de Diego López. Empat en el des­cans. L’equip, com­pe­tint en el somni. El muni­ci­pal, dem­peus.

Però el Rayo va començar molt bé la segona mei­tat i en el minut 6 va arri­bar el gol. Pilota morta a la fron­tal que va diri­gir a por­te­ria el jove Diego Méndez per sor­pren­dre Puiggròs, que tenia mul­ti­tud de juga­dors al davant. I, una altra vegada, gran reacció del Molle­russa. Els de Jordi Cortés van tenir minuts de jugar a camp rival. Ira­ola no ho veia gens clar, i va fer entrar juga­dors clau com Trejo, Isi i Álvaro García. Pre­ci­sa­ment Trejo va aparèixer perquè el Rayo sen­tenciés el duel. Asso­ci­ació bri­llant amb Came­llo per dei­xar el davan­ter en una acció d’un con­tra un amb el por­ter i perquè definís amb un xut encre­uat.

Van ser 80 minuts amb vida i com­pe­tint d’allò més bé. Dia de festa i passió al muni­ci­pal de Molle­russa, que va ova­ci­o­nar cons­tant­ment una plan­ti­lla que va fer vibrar l’afició. El Molle­russa cau de la copa, però ho fa amb orgull i mirant de tu a tu tot un Rayo Valle­cano.